experiment

Les idees recollides en aquest llibre, que resulta avui força difícil de trobar tot i ser un autèntic clàssic de la ciència moderna, van servir de base a Harold Urey i Stanley Miller per a dissenyar, el 1953, l’experiment de síntesi abiòtica de materials orgànics que inaugurà els estudis de química prebiòtica.

Aquest experiment es realitzà en un sistema de flux continu on s’aplicaven descàrregues elèctriques sobre una mescla gasosa de metà, amoníac, hidrogen molecular i vapor d’aigua (ara sabem que aquesta composició s’apropa a la de l’atmosfera dels planetes jovians més que a la de la Terra arcaica).

En efecte, tot i que autors com Ernst Haeckel cercaven algun tipus de generació espontània per tal d’explicar l’origen de la vida en èpoques remotes del planeta, no va ser fins a les aportacions del bioquímic rus Aleksandr I. Oparin que es trobà un marc científicament adequat per abordar la qüestió i plantejar els experiments oportuns.

En aquest any, Stanley Miller va dur a terme, en el laboratori, un experiment que li va valer la fama, a ell i al seu director de tesi doctoral, Harold Urey, guanyador del premi Nobel de química l’any 1934 per descobrir el deuteri.

En aquest experiment històric, Miller hi va produir una sopa primitiva que contenia, entre d’altres molècules orgàniques, aminoàcids, quan va sotmetre una mescla d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, tot simulant l’efecte de les tempestes amb aparell elèctric a l’atmosfera reductora primitiva de la Terra.

A poc a poc, però, van anar apareixent arguments prou convincents com per dubtar de l’existència d’una atmosfera primitiva al nostre planeta com la que va simular Miller al seu experiment.

Quan hom prova de repetir l’experiment de Miller i Urey amb una atmosfera d’aquesta composició, però, no se n’obté cap sopa primitiva.

En una ocasió, i d’acord amb els alumnes, al meu departament vàrem realitzar un examen parcial -parlo de fa molts anys, era la química tècnica de 4t de finals dels setanta- que intentava acostar-se a les condicions del segon experiment proposat, de temps "infinit" i amb tots els llibres i material de consulta que l’alumne cregués convenient de portar.

Després de molts anys de col·laborar amb ell, i d’innombrables hores discutint de ciència, d’experiments i de la manera de descriure’ls, encara dubto si considerar Enric Casassas com un científic professional amb unes aptituds i coneixements humanístics aclaparadors, o bé com un humanista que trobà en l’activitat científica una forma d’expressió i de vida.

L’any 1961, Joan Oró ja va demostrar que l’adenina es fabricava amb un rendiment molt òptim a partir del cianur d’hidrogen, una de les molècules que apareixen durant els experiments de descàrrega i també de les més abundants a l’Univers exterior.