exsudat

Aquesta aparició esquemàtica dels elements citològics (cèl·lules endotelials, leucocits polinuclears neutròfils, limfocits i cèl·lules eosinòfiles), es modifica segons les lesions anatomopatològiques que motiven l'existència de l'exsudat i, conseqüentment, segons l'etiologia; però són successius i fatals.

En els exsudats pleurals, sempre, al començ, existeix una fórmula de cèl·lules endotelials.

Així, en els exsudats pleurals podrien admetre diferents etapes, caracteritzada cada una per l'aparició d'un nou element, amb o sense persistència dels anteriors.

En els exsudats, i també en els transsudats, a cada element pot assignar-se la seva valor: [...]

En els exsudats de les afeccions de caràcter crònic, com Ia tuberculosi, ràpidament es passa la fase endotelial i la de polinucleosi, establint-se Ia fòrmula clàssica de limfocitosi, igualment persistent fins a la reabsorció.

En ço que es refereix als hematies, en els exsudats donen la mesura del grau de congestió activa, que al començ de la pleuresia depèn de la intensitat de la reacció cortical inflamatòria, i al fi de la intensitat dels fenòmens de respiració.

En els exsudats de totes les afeccions de caràcter agut, com la neumònia, la fase endotelial passa ràpidament, venint tot seguit la polinucleosi i persistint aquesta fins al moment de la reabsorció, si no es presenta complicació.

Del que precedeix es conclou que en la citologia dels exsudats i transsudats pleurals, a part del predomini més o menys absolut d'un determinat element, té especial valor la persistència de la fórmula citològica i la rapidesa amb què es modifica en cas de no persistir.

Noti's que, a part de la leucopenia que correspon a la reacció inicial de la serosa (fase d'endoteliosi), en els exsudats pleurals s'observa la mateixa successió de la fòrmula citològica.