extracte

Proposem un experiment versàtil i accessible que utilitza gel sec i extractes d’antocianines de fruites per demostrar i discutir conceptes com acidesa, basicitat, indicadors de pH i equilibri químic.

Es va realitzar la separació amb un embut de decantació i l’extracte es va injectar al GC-MS utilitzant les mateixes condicions ja especificades abans.

La figura 11 mostra el cromatograma de l’extracte d’aquesta maceració.

En el treball es descriu l’extracció de plantes aromàtiques mitjançant diverses tècniques i la posterior identificació dels compostos terpènics que contenen els extractes i el licor, i s’hi aporten els resultats i les conclusions.

I també que molts dels composts trobats al licor comercial apareixen en els extractes de la nostra maceració conjunta, encara que, tal com veiem, existeixen nous pics.

D’altra banda, després d’analitzar els extractes de les plantes aromàtiques seleccionades i de comparar els seus resultats amb les anàlisis del licor, hem identificat en deu de les plantes els mateixos composts terpènics.

L’article mostra una manera d’abordar de forma contextualitzada i amb enfocament CTS, per tal d’afavorir el desenvolupament de competències, una activitat experimental versàtil i accessible que utilitza extractes de fruites que contenen antocianines per discutir conceptes com ara acidesa, basicitat, indicadors de pH i equilibri químic.

Aquest article és un extracte del treball realitzat dins la Comissió de Legislació de l'ACCA durant l'any 2009 i part del 2010.

El que és cert és que durant els segles de la nostra era, l’extracte de les càpsules verdes del cascall d’opi Papaver somniferum ha estat usat àmpliament com a sedant.

Així, doncs, si John Hughes va voler aplicar a la purificació dels seus extractes de cervell de porc la millor tecnologia analítica del moment, no va tenir cap més solució que construir ell mateix l’equip necessari.

La font tradicional més eficaç ha estat durant anys l’escrutini d’extractes de plantes.

A més, cal tenir en compte que totes presenten problemes, com són la discriminació de compostos, les pèrdues en la recuperació, la contaminació de l’extracte, etc.

En general, s’intenta treballar amb dissolvents que extreguin poc etanol i que tinguin punts d’ebullició baixos, ja que això facilitarà la posterior concentració de l’extracte.

No obstant això, cal dir que, tot i que s’ha avançat molt en la investigació de noves tècniques de pretractament, encara no se n’ha trobat cap amb la qual s’obtingui un extracte que representi fidelment la composició de l’aroma del vi.