faringe

L'examen del rinofarinx va demostrar-nos en uns quants, un lleuger catarro de faringe, però sense cap particularitat ni significació, petits ganglis cervicals en algun d'ells, i en algun que altre un exantema en la mucosa de les galtes.

La secreció de l'endòstil a través dels canals de la faringe branquial passa a l'epístil, i d'aquí a l'esòfag.

Cromatogràficament, però, les iodotirosines i les hormones es troben tant a la faringe com a tot l'animal.

D'altra banda, l'endòstil és l'única part de la faringe o l'únic òrgan intern capaç de fixar el iode a partir de productes iodats, però no solament es pot posar de manifest en extractes de la faringe, sinó que també és detectable en preparats del cos un cop hom n'ha separat l'òrgan.

El més interessant en aquests cas és que l'evaginació glandular se separa de la faringe i adquireix les característiques d'una glàndula tiroide autèntica.

En alguns casos curiosos una part almenys de la glàndula s'ha separat de la faringe i es troba situada en els indrets més inesperats, com als ronyons i al cervell.