fenilglioxal

Com a substràtums per a aquestes experiències hem fet servir generalment el metil i el fenilglioxal.

Pot considerar-se com a demostrat que totes les cèl·lules, de qualsevol classe que siguin, proveïdes d'un sistema desmolísic especial, anàleg a la cimasa alcohòlica o a la làctica, produeixen la dismutació del metil i fenilglioxal.

Amb l'hidrat de fenilglioxal s'ha observat, sense excepció, la formació d'àcid amigdàlic òpticament actiu (7).

En el que es refereix a l'acció de la cimasa dels vegetals superiors sobre l'hidrat de fenilglioxal, els mateixos autors han observat el pas d'aldehid cetònic aromàtic a àcid amigdàlic levògir; podent-se obtenir, amb bactèries, dextrògir o levògir a voluntat.

De tot això deduïm, doncs, que en el cas del fenilglioxal no pot quedar-nos cap dubte sobre el caràcter diastàsic de la reacció.

Les experiències foren fetes a una temperatura de 37°, i s'observà la presència del fenilglioxal, al començ de l'experiència, a les vint-i-quatre hores i als dos dies, en una part alíquota de líquid, per la precipitació amb solució acètica de paranitrofenilhidrazina.

I com, a més, la quantitat d'àcid amigdàlic obtinguda és major del 80 per 100 de la total que podia formar-se a partir del fenilglioxal estructuralment inactiu, tenim en aquesta experiència un exemple més de l'interessantíssim procés de formació, per la dismutació, d'una substància asimètrica a partir d'una altra que no ho era.