ferrocarril

La Llei general de ferrocarril s de l’any 1855 recull un acord entre el Govern i les companyies ferroviàries per tal de situar el ferrocarril en una modalitat de transport preferent a Espanya; es preveien inversions notables i calia harmonitzar els interessos de l’Estat amb els de les companyies ferroviàries.

En aquest sentit, el túnel de l’Argentera, amb un sol sentit de circulació i amb una longitud de 4.044 m, i situat a la línia de ferrocarril Madrid-Saragossa-Barcelona entre les estacions del Pradell-Fontaubella (el Priorat) i de l’Argentera-Duesaigües (el Baix Camp), va resoldre el problema de connexió des de la vall de l’Ebre cap a Reus i Barcelona.

Maristany va esdevenir una autoritat en ferrocarrils, va arribar a ser director general de la Compañía de Ferrocarriles Madrid - Zaragoza - Alicante i, a instàncies d’un nombre elevat de persones lligades al ferrocarril, l’any 1918 va ser nomenat marquès de l’Argentera pel rei Alfons XIII (Suriol, 2000: 98).

La línia de ferrocarril Madrid - Barcelona era, al darrer terç del segle XIX, una prioritat en la connexió entre ambdues ciutats.

De fet, els constructors del ferrocarril pensaven en una potencial línia ferroviària que portés a Vic, i els empresaris consideraven establir-hi fàbriques (caldria estudiar el motiu pel qual no se n’hi va instal·lar cap).