fibroblast

Si no troben condicions de medi prou adients, continuen dividint-se prenent les característiques de les cèl·lules mesenquimatoses joves o bé fibroblasts.

Les fibres situades més a la vora de les cèl·lules no tenen estriació transversal; a mesura que es van allunyant del fibroblast, augmenten d'espessor i adopten l'estriació transversal característica.

Per mitjà de l'estudi histològic de les preparacions podem veure, de més a més, que en els granulomes dels animals controls es troben els fibroblasts carregats amb molt de material lipoídic, mentre que en les rates tractades amb HC amb prou feines hi ha lipoides.

Ací, en el l. escl. atròf., ens crida l'atenció la gran riquesa de fibres col·làgenes que trobem al voltant dels fibroblasts, la presència a l'interior d'aquestes cèl·lules conjuntives de finíssims filaments, i al voltant immediat de la cèl·lula una àrea d'una micra d'amplada desproveïda de fibres col·làgenes on es veuen, però, estructures granuloses i filamentoses.

Les molècules de tropocol·lagen es forrnen a l'interior dels fibroblasts, i en ésser expulsades de la cèl·lula es transformen en llur veïnatge immediat en llur polímer, la fibra col·làgena.

Aquests fibroblasts secretors presenten també un gran nombre dc ribosomes.

Aquestes observacions poden ésser comparades amb les que troba ZELICKSON en els cultius de fibroblasts.

Al contrari, en el cas del liquen escleroatròfic la neofibril·logènesi sembla ésser dirigida pels mateixos fibroblasts, com ho demostren les imatges recollides en la nostra sèrie d'investigacions.