fosfatasa

Així es produïren diversos tipus de transformacions, dependents del temps, aparentment per l'addició d'ATP i de magnesi: a) Un canvi de sentit de la reacció de la fosfatasa que interconverteix l'activitat D a I per acció d'una quinasa portada a terme per l'addició d'ATP-Mg a l'extret enzimàtic que no tenia magnesi; b) Una disminució d'aquesta transformació deguda a un procediment similar en l'extret enzimàtic: que tenia el catió afegit previament; c) Un nou tipus de transformació, és a dir, una inactivació o transformació de l'activitat D en una espècie molecular inactiva, efecte aparentment provocat per l'addició de Mg i d'ATP.

El no inhibit tenia un bon decreixement inicial, però 10 minuts després de l'addició, pel fet que la concentració d'ATP ha disminuït, comença a recuperar-se lentament, per tal com la fosfatasa actua en contra de la quinasa que encara està treballant.

Podem veure que la inactivació de la quinasa ha estat perfectament aturada en la preparació que contenia FNa, però, com que la fosfatasa ja estava inhibida, hom no hi podia observar cap recuperació de l'activitat.

D'altra banda, en el cas sense FNa no sols és aturada l'acció de les quinases per l'acció captadora del magnesi, sinó que llavors la fosfatasa és lliure d'actuar, i la retransformació en activitat D comença immediatament a partir de l'espècie molecular inactiva més fosforilada.

Vegem ara una representació gràfica de la conversió d'I a D durant els primers 10 minuts, i llavors una doble conversió, per exemple, una conversió de D a I, en la qual la fosfatasa és estimulada per l'excés de Mg²⁺, i una conversió de D a forma inactiva similar a la descrita en l'experimerlt anterior.

Les reaccions cap a la dreta suposen fosforilacions portades a terme per una quinasa o diverses, i cap a l'esquerra desfosforilacions produïdes per una fosfatasa o diverses.