fus

Podem, doncs, excloure, com a productores d'aquest tipus de reflex, les terminacions pròpies dels tendons; dels òrgans situats entre les fibres contràctils, els més corrents són els petits fusos, trobant-se també un altre tipus, descrit per Regaud i Favre (20), al qual es podria atribuir també aquesta funció.

Sherrington (21) ha afirmat que les propietats i la morfologia dels petits fusos s'adapten a una sensibilitat mecànica, i especialment a la tracció.

Els fusos són llargs i semblen aptes per a ésser estimulats per qualsevol força que tendeixi a augmentar encara més llur longitud : nosaltres mateixos hem observat que una pressió exercida en sentit transversal a l'eix del muscle (tal com la produïda per la pressió entre dos dits) dóna lloc a una resposta reflexa molt semblant al reflex tendinós, quan s'inicia bruscament, i als reflexos de tensió, quan és gradual.

En conseqüència, és d'una gran importància, per a assegurar aquesta velocitat de conducció necessària, el diàmetre de les fibres nervioses, i no devem oblidar que els petits fusos són, de totes les terminacions nervioses aferents, les que s'uneixen a fibres de major diàmetre (21).

Es significatiu que els muscles que no tenen fusos siguin els que no estan afectats o ho són molt poc, per la gravetat, i els que sofreixen menys excitacions per tracció.

No està en contradicció amb aquesta tesi el fet que els muscles dels grups extensors presentin també fusos, ja que aquests muscles, en determinades condicions donen, perfectament, respostes a la tracció activa (2 i 17), i llur tracció passiva produeix sempre reflex (6 i 10).