gas

En la termodinàmica de l’equilibri químic, l’escriptura correcta de l’equació 8 és: (equació 11), on c^θ i p^θ representen, respectivament, la concentració (1 mol dm^-3) i la pressió del gas (1 bar o, antigament, 1 atm) en l’estat estàndard.

D’altra banda, aquesta darrera equació constitueix la manera més còmoda i fiable de calcular K_c a partir de K_p (o a l’inrevés), tant en el cas que es consideri que la pressió del gas en l’estat estàndard és 1 atm (criteri antic) com 1 bar (criteri vigent de la IUPAC).

Saber aplicar correctament l’equació del gas ideal i calcular a partir d’ella la concentració o la pressió parcial de cadascun dels components gasosos d’una mescla en equilibri.

Sigui quina sigui la pressió del gas en l’estat estàndard, la concentració c^θ sempre val 1 mol·L^-1.

El principi de mesura del mètode de l'agregació de proteïnes es pot descriure de la manera següent: l'impacte de l'energia mecànica i aeròbica en el pastat condueix al desenvolupament d'una estructura del gluten capaç de retenir gas en forma de bombolles.

Aquests aparells es poden dividir principalment en radiadors escalfats amb gas (ones llargues) i radiadors escalfats elèctricament.

Després dels efectes de la segona Guerra Mundial, la publicitat de la radioactivitat va desaparèixer dels productes, incloent-hi les aigües minerals amb gas més conegudes.

Es creu que el nostre sistema solar es va formar pel col·lapse gravitatori d’una nebulosa de gas i pols motivat per l’explosió d’una supernova propera.

També en l’explosió, es crea una ona de xoc capaç de comprimir nebuloses de gas i la pols veïnes fins al punt que és possible la formació de noves estrelles.

Aquestes, a més de contenir el gas i pols inicial de la nebulosa, també contenen part del material expel·lit per la supernova.

Ara bé, per poder entendre fins a quin punt les reaccions que es podrien haver donat en la nebulosa solar entre el gas i la pols nebulars podrien ser les responsables de la presència d’aquest material orgànic, cal precisar quina capacitat tenia la pols nebular per actuar com a catalitzador, i per això cal saber-ne la composició.

Aquest gas no tòxic és molt estable i no reacciona amb cap dels reactius típics de la troposfera.

Allà rebia les visites i es dibuixaven els plànols a la llum del quinqué, car en aquella demarcació encara trigà temps a arribar l’enllumenat de gas.

Les necessitats energètiques han provocat unes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que han convertit l’home en un factor més dins el sistema climàtic.

La intervenció de l’home en el clima La intervenció de l’home com a ésser social ha introduït un nou tipus de canvi climàtic, produït per l’alteració de la composició de l’atmosfera a partir de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

Ara per ara, aquesta és la metodologia aplicada en la caracterització dels canvis climàtics que la intervenció de l’home per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle pot arribar a produir.

La modelització climàtica, que centra els seus esforços a preveure el comportament climàtic i la seva resposta incloent el factor humà (bàsicament l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle), requereix dades per a fornir els models i per a validar els assaigs que es fan sobre el passat.

La contribució dels combustibles fòssils emissors de CO₂ és la més significativa: donat que és la suma de carbó, petroli, gas i cogeneració.

La crisi entre Rússia i Ucraïna relativa als preus del gas va encendre les alarmes a Europa.

S’observa que les dues fonts que tenen un pes major són el petroli i després el gas, ambdues amb un grau d’autoabastiment molt baix, 0,4 % i 1,3 %.

La capacitat d’emmagatzemament del gas a Espanya és molt petita; podríem dir que tenim una autonomia de pocs dies.

Si per algun motiu no arriba subministrament de gas (mala mar, problemes polítics amb els països subministradors, altres països consumidors paguen més pel gas o tenen més força), en pocs dies ens hem quedat sense gas i s’han de produir talls en el subministrament als consumidors de gas i problemes amb l’electricitat.

Per a emplear aquest aparell s'omple el recipient de mercuri, i, tenint oberta la clau superior i tancada la inferior, el subjecte respira una estona normalment, i en un moment donat, després d'una inspiració normal, fa una espiració profunda per la boca, i a través de la pessa bucal, que instantaniament clou amb la llengua; en el mateix moment s'obre la clau inferior del tub de vidre i cau el mercuri, determinant una aspiració del gas (aire) contingut en el tub goma, del qual s'omplena; es tanquen desseguida les dues claus, i es té recollida una mostra d'aire en disposició d'ésser analitzada.

Els treballs que, sota la direcció del meu mestre, el Dr. Pi Suñer, he emprès sobre l'estudi clínic del metabolisme en els diabètics m'han fet interessar en la recerca de medis per a determinar la tensió dels gasos, i especialment la de l'anhídrid carbònic, a l'aire alveolar, la qual constitueix una dada d'un grandíssim valor en dit estudi, per la relació que guarda, d'una banda amb l'aprofitament dels hidrats de carbó per l'organisme, i d'altra, i sobretot, amb la concentració en hidrogenions de la sang, l'augment dels que té una relació estreta, encara que no ben precisada, amb el síndrome anomenat acidosi.

L'examen d'aquestes mostres es realitza passant-les a una proveta de mesuració de gasos sobre cubeta de mercuri, mesurant el volum total, separant l'anhídrid carbònic per mitjà de potassa càustica i l'oxigen per mitjà d'àcid pirogàl·lic, i mesurant les disminucions de volum corresponents.

Creu que va ser l’inici d’un episodi de sortida de gas.

Per fer-ho, encara que tenia en compte els retorns del cometa entre 1935 i 1987, centrà el seu estudi en les aparicions de 1944 a 1978; d’aquesta manera l’efecte total podia explicar-se per una sortida de gas d’una àrea activa que cobriria aproximadament 4 km².

Ara bé, el conjunt de les variacions en A₂ està limitat a l’interval de temps especificat, la qual cosa podria suposar un principi d’episodi d’expulsió de gas, que tindria lloc després del pas pel periheli de 1927 o abans del pas pel periheli de 1935.

Królikowska et al. (2001) van tornar a estudiar el cometa 32P, conjuntament amb cinc cometes erràtics més, considerant el model de precessió forçada del nucli no esfèric en rotació de Sekanina, però que l’activitat del cometa, o expulsió de gas del nucli, varia respecte al pas del periheli, de la mateixa manera que també pot variar el paràmetre que dóna la màxima activitat respecte al migdia del cometa, i que l’activitat del cometa canvia durant l’interval de temps considerat.

Es pretenia complementar el que ja existia i que funcionava amb gas.

Com a accessoris més moderns, el centre disposava d’una màquina per bombejar l’aigua, fabricada a Barcelona per Miquel Escudet i que funcionava amb gas de l’enllumenat, i d’un coniller del tipus «cel·lular» inventat a França pels Srs. Roux i Gayot i que havia estat millorat pel director Josep Presta.

En el llibre de Szpilman s’esmenta la figura del director de l’orfenat jueu de Varsòvia, Janusz Korczak, el qual, tot i tenir la possibilitat de salvar la seva vida, va preferir no abandonar els seus orfes quan eren deportats a les cambres de gas de Treblinka, la qual cosa no reflecteix la pel·lícula de Polanski.

Amb la informació recollida i per grups, primer, i després col·lectivament, es van comentar les causes del seu inici amb l’aire calent, el pas posterior a un altre gas, el tipus de gas que van utilitzar i com ho van aconseguir, el gas d’hidrogen, les diferents temptatives que van aparèixer, etc.

Naturalment, va sorgir i es va posar de manifest la perillositat del gas hidrogen.