ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

germani

nom masculí
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 8

Els elements traça més importants són coure, germani, crom i gal·li.




Revista de la Societat Catalana de Química (2010)
Freqüència: 8

La semblança entre les propietats predites per a l’eka-silici i les del germani descobert el 1886 per Winkler (taula 1), per exemple, és espectacular.




Revista de la Societat Catalana de Química (2010)
Freqüència: 8

La cinquena edició (1889), que ja menciona el descobriment del germani per Winkler, és la que incorpora més canvis i va ser traduïda a més llengües [23].




Revista de la Societat Catalana de Química (2010)
Freqüència: 8

eka-silici (Es). Nom atribuït per Mendeléiev a l’element 32, l’actual germani (Ge).




Revista de la Societat Catalana de Química (2010)
Freqüència: 8

Per centrar-nos en els esdeveniments més destacats, direm que aviat apareixerien elements predits per Mendeléiev: Lecoq de Boisbaudran (1875) descobreix el gal·li; Nilson (1879), l’escandi, i Winkler (1886), el germani.




Revista de la Societat Catalana de Química (2010)
Freqüència: 8

Als elements franci (Fr), germani (Ge) o poloni (Po), i als més locals luteci (Lu), iterbi (Yb), californi (Cf) o dubni (Db), s’hi haurien afegit el russi, l’austri, el danubi, el moldavi, el norvegi, el virgini, el bohemi o els newi i yorki.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons