heli

En un principi, tot el carboni del gas nebular estava en forma de monòxid de carboni; la resta del gas nebular estava dominat per hidrogen molecular i heli, amb petites quantitats d’altres molècules, com ara aigua, amoníac i sulfur d’hidrogen, a més del monòxid de carboni, en una proporció aproximada H₂:CO:H₂O:NH₃:H₂S ~ 10³:1:1:0,25:0,05.

En comparar la composició elemental del Sol i la dels meteorits més antics, és a dir, aquells que no han patit transformacions químiques importants des que es van formar, es veu que ambdues composicions són gairebé idèntiques (figura 3), a excepció, és clar, dels elements més lleugers, com l’hidrogen i l’heli, que només poden quedar retinguts en cossos amb molta gravetat, com el Sol.

La proporció dels isòtops d’heli ³He/⁴He dels ful·lerens dels meteorits és entre dues i tres vegades superior a la que hi ha a la Terra, cosa que demostra, sens dubte, que aquests ful·lerens es van formar a l’espai (on hi ha força ³He, un dels productes del Big Bang).

I per si algú encara té dubtes, a més d’haver-se trobat un cràter de cent vuitanta quilòmetres de diàmetre provocat per un meteorit fa exactament seixanta-cinc milions d’anys a la península de Yucatán (Mèxic), en els sediments corresponents a l’extinció també s’han trobat ful·lerens que contenen heli encapsat amb la mateixa proporció isotòpica ³He/⁴He que la dels ful·lerens dels meteorits!