hematia

Si es compta, doncs, el nombre de leucocits i el d'hematies que conté la sang d'una ferida en viu, la proporció que existeixi entre aquests dos elements ha d'ésser diferenta de la que existeix en la sang normal si la hipòtesi anterior és exacta; en canvi, la sang d'una ferida feta després de la mort ha de tenir una fórmula globular equivalent a la fórmula de sang normal.

Així, doncs, si es troba en una ferida feta en vida un major nombre de leucocits (relativament al d'hematies) que en una ferida feta després de la mort, aquesta observació pot servir com una donada més per a establir el diagnòstic diferencial.

La sang de la ferida del crani (fractura amb separació de la sutura bi-parietal), ferida feta en vida, conté 8.000 leucocits, i 4.320.000 hematies per mm.³; per consegüent la relació entre'ls leucocits i els hematies és com 1/611.

Al cap de vuit dies compto els glòbuls continguts en la disolució d'un coàgul sanguini de la fractura del crani en solució salina fisiològica; un mm.³ d'aquesta solució conté 3.800 leucocits i 4.600.000 hematies.

La sang de la vena jugular conté 2.160 leucocits i 6.220.000 hematies.

La sang de la ferida del crani conté 2.120 leucocits i 1.80.000 hematies per mil·límetre cúbic.

La sang de la vena jugular d'aquest conill conté per mil·límetre cúbic 2.280 leucocits i 6.840.000 hematies.