hematosi

Amb aquest dispositiu poguérem provar que, tot i mantenir-se normal l'hematosi dels centres, la inspiració d'aire amb CO₂ per part de B hi provoca reaccions motrius respiratòries, això és, que, a més de la influència nerviosa central sobre el control de la respiració, cal comptar també amb excitacions perifèriques.

També s'observa l'eliminació d'àcid làctic per l'orina i, conseqüentment, hipercarbonúria en la intoxicació per l'òxid de carbon, en les anèmies greus i en les cardiopaties que comprometen l'hematosi normal (Collazo, 34).

Analitzem aquests casos: es tracta, a voltes, de dificultats respiratòries per falta de tensió parcial d'oxigen; en l'altre cas, l'aire respirat suficient per a mantenir les combustions fins al final, o quasi, en condicions de repòs, es fa insuficient per a mantenir l'activitat excepcionalment augmentada, i queden els productes a mitja combustió; en un altre, és l'òxid de carbon que es combina amb l'hemoglobina, dificultant que l'oxihemoglobina arribi als teixits, proporcionant l'oxigen necessari per a les combustions; en l'anèmia és la insuficiència hemoglobínica que dificulta aquest aport, fins i tot comptant amb oxigen suficient en l'aire; la circulació defectuosa, impedint, per una banda, una hematosi perfecte en els pulmons i, per altra, l'arribada de sang en quantitat suficient als teixits, explicaria la carbonúria en les cardiopaties; però sempre és un obstacle que en una forma o altra s'oposa a la perfecta oxidació.