ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

hexobarbital

nom masculí
Terminologicitat: 0,437




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

Els compostos de tipus I, exemple dels quals és l'hexobarbital, donen un espectre diferencial amb una ?max situada entre 385 i 890 nm i una ?min en un marge igualment ampli de 418-427 nm; la ?max i la ?min dels compostos de tipus II (exemplificats per l'anilina) són de 425-435 nm i de 390-405 nm respectivament.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

La raó de les diferències espectrals característiques observades quan hom afegeix fàrmacs de tipus I o de tipus II als microsomes pot ésser aclarida quan hom registra eles espectres absoluts del citocrom P-450 abans i després de l'addició d'hexobarbital (tipus I) o d'anilina (tipus II).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

Mitjançant la utilització de la tècnica de Kinoshita i Horie (vegeu anteriorment) amb microsomes oxidats d'animals no pre-tractats (cubeta de referència) i d'animals tractats amb fenobarbital (cubeta de la mostra), REMMER i cols. varen registrar els espectres absoluts del citocrom P-450 amb hexobarbital, i del citocrom P-450 amb anilina.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

L'hexobarbital produïa un desplaçament de l'espectre absolut en la direcció de les longituds d'ona menors, desplaçant-se la ?max de 420 nm a 415 nm.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

Quan hom representava la diferència dels espectres absoluts observats amb fàrmacs i sense, hom obtenia una corba gairebé idèntica a l'espectre diferencial observat experimentalment quan s'empraven hexobarbital o anilina.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

No obstant, l'oxidació de l'aminopirina, un fàrmac de tipus I, i la fixació de l'aminopirina i de l'hexobarbital (tipus I) pels microsomes de rates mascles varen ésser molt superiors a les observades amb inicrosomes de rates femelles.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1982)
Freqüència: 12

La injecció intraperitoneal de preparats solubles d'hem impedeix que el fenobarbital administrat poc després produeixi un augment de les proteïnes microsomals hepàtiques, dels fosfolípids hepàtics (indicatius de la quantitat de reticle endoplàsmic), de la NADPH-citocrom c reductasa, del citocrom P-450, de la capacitat per a desmetilar l'aminopirina, i de la capacitat per a oxidar l'hexobarbital, i finalment de la disminució del temps de la dormició produïda per l'hexobarbital.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons