hidrat de cloral

En efecte, la major part dels compostos químics orgànics presents en els éssers vius (proteïnes, hidrats de carboni, alcaloides, terpens, esteroides...) són quirals, i es troben en forma d’un únic enantiòmer.

L’hidrat de cloral, en contrast amb els THM i HAA, pot formar-se per reacció entre l’acetaldehid i el clor.

Si tenim en compte que l’acetaldehid és un dels principals DBP d’ozonització, la seva reacció amb el clor explica la formació d’alts nivells d’hidrat de cloral en aigües ozonitzades (p. e. piscines on s’ozonitzi l’aigua).

Aquest mètode, que té uns límits de detecció al voltant dels 0,25 µg/L per compost individualitzat, permet també la determinació d’haloacetonitrils i haloacetones, però no l’hidrat de cloral, que es descompon en cloroform quan s’escalfa la mostra.

El mètode que permet la identificació d’aquests grups de compostos és l’EPA 551.1, ja que el mètode d’espai de cap no és vàlid per a l’hidrat de cloral i tampoc és eficient per a l’anàlisi de diverses haloacetones.

La figura 7 mostra l’esquema analític seguit, on s’ha substituït el pentà per MtBE, a causa de la pobra recuperació de l’hidrat de cloral amb el primer solvent.