hidrazona

La potassa alcohòlica dóna també coloracions amb l'osazona de l'àcid pirúvic i la hidrazona de l'aldehid acètic, però llurs tonalitats són distintes : blau-rogenca amb l'àcid pirúvic i magrana amb l'acetaldehid.

Tan sols una vegada obtinguérem cristalls que es podien comparar als de la hidrazona de l'acetaldehid, però mai que fossin semblants als obtinguts per dissolució en piridina del precipitat resultant de tractar la solució control de metilglioxal amb la dinitro, cristalls petitets i poc característics, però totalment diferents dels amorfs de l'orina.

En vista de tot això ens convencérem de la necessitat d'un aïllament sistemàtic de les substàncies principals que podien acompanyar el metilglioxal i reaccionar amb la dinitro; entre elles calia considerar en primer terme l'acetaldehid, la presència del qual en l'orina és ben coneguda, i originant una hidrazona cristal·litzada, i potser també l'osazona de l'àcid pirúvic.

El residu del filtre es tracta amb alcohol al 94 per 100 bullint, i així es dissol la hidrazona de l'acetaldehid.

La hidrazona de l'acetaldehid pot separar-se de l'alcohol per evaporació d'aquest, al bany maria o al buit.

Tractant així l'orina no s'obté una hidrazona pura de l'acetaldehid, perquè l'alcohol dissol també altres substàncies que encara no hem pogut definir.

Operant de la manera descrita, obteniem tres líquids: a) la solució de carbonat sòdic contenint l'osazona de I'àcid pirúvic, juntament amb altres substàncies; b) l'alcohol amb la hidrazona impura de l'acetaldehid, i c) el nitrobenzè amb la bishidrazona del metilglioxal.

Abandonant en la gelera, precipiten cristalls semblants als obtinguts de la hidrazona pura de l'acetaldehid, tractats de la mateixa manera.