hidrogen

El biogàs és una mescla de gasos formada principalment per metà (60-70 % en volum) i diòxid de carboni (30-40 % en volum), entre altres components com: àcid sulfhídric, hidrogen, amoníac, nitrogen, monòxid de carboni i oxigen.

L’emparellament de les bases nitrogenades presents a la seua estructura (adenina, timina, citosina i guanina al DNA; la timina és substituïda per uracil a l’RNA), mitjançant enllaços específics d’hidrogen, és la base estructural del reconeixement molecular que opera durant l’autoreplicació.

En aquest experiment històric, Miller hi va produir una sopa primitiva que contenia, entre d’altres molècules orgàniques, aminoàcids, quan va sotmetre una mescla d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, tot simulant l’efecte de les tempestes amb aparell elèctric a l’atmosfera reductora primitiva de la Terra.

En sotmetre una atmosfera reductora d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, Miller va obtenir l’any 1953 molècules orgàniques necessàries per a la vida.

Després de l’explosió de la supernova, la nebulosa es va comprimir i va experimentar gradients tèrmics no isotròpics, de manera que mentre en el centre va començar la fusió nuclear de l’hidrogen i es va formar el Sol, en altres llocs la temperatura es va mantenir baixa.

És ben sabut que en condicions favorables els metalls són catalitzadors excel·lents en reaccions on hi participa el monòxid de carboni i l’hidrogen.

Quant al nitrogen, s'elimina sota forma d'amoníac combinat amb l'hidrogen que no hagi estat necessari per a la formació d'aigua o d'àcids.

Però el nitrogen (3 molècules), per a passar a NH₃ requereix 9 àtoms d'hidrogen i solament en tenim 7 : 1 molècula d'aigua del mitjà ens proporcionarà els 2 àtoms d'hirogen que manquen, i junt amb ell, 1 àtom d'oxigen, amb el qual, els 7 àtoms d'oxigen que ens mancaven per convertir el carbon en anhídrid carbònic, seran solament els 6 àtoms d'oxigen absent trobats per càlcul.

Probablement la disminució de la concentració de glucosa en la sang que circula pels centres o la presència de determinades hormones o certs productes del metabolisme (el ion hidrogen, per exemple) influeixen sobre l'activitat d'aquests centres reguladors de la glucèmia.

Són dels primers, carbon, hidrogen i sofre; entre els segons, l'oxigen i el nitrogen.

Lorentz i Zeeman havien calculat la relació e/m a partir dels espectres atòmics el 1896 i Thomson, un any després, a partir dels raigs catòdics; aquesta relació havia estat discutida i comparada amb la relació entre la càrrega i la massa dipositada en l’electròlisi, i s’arriba a la conclusió que l’electró tenia una massa 2.000 vegades menor que la d’un àtom d’hidrogen.

Apassionat defensor dels «salts quàntics», proposa un model per a l’àtom d’hidrogen amb el qual inicia la reinterpretació de la taula periòdica.

Entre juny i juliol de 1783, Monge, a Mézièrs, va començar els experiments entorn a la combustió dels aires vital (oxigen) i inflamable (hidrogen) que el 1784 havia comunicat Cavendish.

Amb la informació recollida i per grups, primer, i després col·lectivament, es van comentar les causes del seu inici amb l’aire calent, el pas posterior a un altre gas, el tipus de gas que van utilitzar i com ho van aconseguir, el gas d’hidrogen, les diferents temptatives que van aparèixer, etc.

Naturalment, va sorgir i es va posar de manifest la perillositat del gas hidrogen.