hidrolisi

Posteriorment Pierry i Gruzewska (2) han recomanat una tècnica més complicada: tractament per la potassa a 35 per 100 a 120° durant 30 minuts, neutralització pel clorhídric, precipitació dels proteics mitjançant el nitrat mercúric, hidrolisi pel HCI a 120° durant mitja hora i determinació de la quantitat de glucosa resultant pel procediment de Bertrand.

Es renta el precipitat obtingut per l'alcohol i l'èter i es mesura el glucogen, ja sigui per pesada, després de dessecació — el millor és practicar diverses pesades a intervals regulars, guardant el glucogen en l'estufa a 55° i amb sulfúric fins i tant que s'hagi estabilitzat el pes, dessecació completa, — ja sigui per polarimetria o bé per hidrolisi mitjançant el tractament pel ClH, de manera que la solució de glucogen en contingui un 2'2 per 100.

Mesures comparades de la proporció de glucogen en una solució abans i després de bullir-lo en la solució acètica per nosaltres empleada i en les condicions del mètode nostre, no demostren que hi hagi hidrolisi.

Directament se incorpora la necessària quantitat de clorhídric — que resulti al 2,2 % en la barreja total — i procedim a la hidrolisi.

El mètode òptic parteix d'una premisa: que aquests ferments tan netament específics ataquen indiferentment, bé l'albuminoide originari, bé les peptones de grossa molècula que resulten de la seva hidrolisi amb l'àcid sulfúric.