hidrur

El metanol ja és un líquid, però l’hidrogen s’hauria d’emmagatzemar en forma líquida per tal de tenir una densitat d’energia gran (molta energia química en poc volum) o bé en forma d’hidrur en un aliatge que el contingués.

La resta de membres de la sala 3, els que es van quedar, eren, de fet, molt heterogenis: el cianur, l’òxid, l’hidrur, el tiocianat, l’hidroxil, el peròxid.

Una reactivitat condicionada, sobretot, per les diferències d’electronegativitat entre els àtoms de bor, de carboni i d’hidrogen (segons l’escala de Pauling: 2,0, 2,5 i 2,2, respectivament), que fan que els hidrògens enllaçats als àtoms de carboni tinguin un cert caràcter àcid, mentre que els que estan enllaçats als àtoms de bor tenen un cert caràcter d’hidrur.

D’altra banda, per aconseguir una halogenació electrofílica sobre els bors més allunyats dels carbonis, cal la presència d’un àcid de Lewis, com ara l’àcid tríflic o triclorur d’alumini, que s’emporta l’hidrogen unit al vèrtex de bor com a hidrur, i, seguidament, cal també la presència d’un nucleòfil (com ara un halogen elemental), que du a terme la substitució I–B del vèrtex.