hiperboloide

Gaudí en fa un ús magistral quan a la Sagrada Família usa paraboloides hiperbòlics de grans dimensions per enllaçar els hiperboloides de les voltes i per resoldre les cobertes, alhora que usa models minúsculs de la mateixa superfície per a resoldre l’entrega de les columnes al terra i detalls de les voltes.

1. Hiperboloides d’una fulla: Aquestes notables superfícies estan formades per rectes que es recolzen entre dues el·lipses iguals i paral·leles i uneixen una col·lecció ben definida de punts corresponents entre les dues corbes.

Un primer cas el trobem als finestrals laterals, on els paraboloides hiperbòlics s’acoblen a les sofisticades formes dels hiperboloides d’un full presents al voltant del centre el·líptic, formant part del finestral.

Al sostre de les naus laterals, els arbres de columnes són rematats per capitells hiperboloïdals, i s’usen els paraboloides hiperbòlics com a solució per a suavitzar la intersecció dels hiperboloides d’un full de les lluernes, tot aprofitant restes dels hiperboloides implicats per a generatrius dels paraboloides hiperbòlics.

A les mateixes voltes, petits paraboloides resolen magistralment la intersecció de dos hiperboloides i es converteixen en uns elements també decoratius amb color verd i daurat que formen angles de 90º i produeixen un efecte sorprenent quan es veuen en conjunt (figura 33).

FIGURA 33. Conjunt de columnes i voltes de la nau central, generats per helicoides, hiperboloides i paraboloides.

Les regles de les figures geomètriques que Gaudí adoptà per al projecte del temple (helicoides, paraboloides, hiperboloides, etc.) són, per a tots, la guia que orienta els seus sistemes de treball.