histona

Això no ho ha considerat, però a ell se li acut un exemple, i és que la granota, que té un ou força gros, té unes proteïnes de tipus histona en l'esperma, és a dir semblants a les dels eriçons, que tenen ous petits.

En el nucli de les cèl·lules somàtiques hi ha un grup de proteïnes bàsiques, les histones, que hom pot agrupar en cinc tipus principals, tots ells presents en cadascun dels organismes eucariotes estudiats.

Aquesta estabilitat evolutiva constitueix una indicació que la funció de les histones, encara no clarament determinada, té lloc d'una manera molt definida en la cèl·lula, car aquestes proteïnes no toleren canvis en llur composició d'aminoàcids.

Quant al pes molecular, semblen acostar-se més a les protamines que no pas a les histones.

En el musclo és possible que aquests components també representin un residu de les histones somàtiques que no són totalment eliminades durant l'espermiogènesi.

De tota manera és evident que la seva significació és molt diferent, ja que en aquest cas aquesta proteïna és un component menor que acompanya les histones de tipus somàtic, presents en l'esperma.

Efectivament, en aquests organismes es conserven en l'esperma tots cinc components de les histones somàtiques.

De tota manera no podem excloure definitivament que en l'ejaculat del musclo, ensems amb l'esperma madura, es trobin espermàtides avançades que serien responsables de la presència d'histones somàtiques en l'esperma.

Una altra particularitat d'aquest organisme consisteix en el fet que la quantitat de proteïnes acídiques que es troben en el nucli és molt elevada, fins i tot en l'esperma, on es troben en quantitats del mateix ordre de magnitud que les histones, mentre que el corrent és que la quantitat de proteïnes acídiques que hi ha en el nucli sigui molt més reduïda que la quantitat d'histones.

Actualment, en conèixer-se la seqüència d'aminoàcids del component F2b de les histones, hom pot suggerir també un altre possible origen per a aquestes proteïnes.