humus

L’humus, on el carboni es troba en forma de matèria orgànica en descomposició.

Les excrecions dels organismes vivents i llur descomposició, un cop morts, porten el carboni a l’humus i d’aquest, a través d’una contínua degradació dels compostos que l’integren, torna a l’atmosfera com a diòxid de carboni.

A causa dels curts períodes de residència del carboni a l’atmosfera, a la biosfera i a l’humus (figura 2), el contingut específic de ¹⁴C, en aquests medis, és pràcticament idèntic.

L’atmosfera, la biosfera i l’humus compleixen la primera hipòtesi.

Mort a les 36 hores en el cobai infectat amb humus de la fossa del cementiri.

Li cal terreny fèrtil, ric en humus, de reacció neutra, fresc i ben drenat.

Micromorfològicament, el tipus d'humus és Mull amb transicions a Mull-Moder en alguns indrets.