ili

Si la secretina de Bayliss i Starling i l'acció secretora són dues coses sinònimes, podem assegurar, com a resultant de les nostres experiencies, que hi ha secretina, no tan sols en el duodèn, sinó que se la pot comprovar de manera intensíssima en la mucosa gàstrica (tant en la part cardíaca com en l'antri pilòric), en el jejúnum, en l'íleon i fins en el recte.

La mucosa del duodèn i la del jejúnum, són igualment actives, després la mucosa gàstrica es la que segueix en ordre d'intensitat, encara que la diferencia sigui poc notable, després la de l'íleon i finalment la del recte.

Hem remarcat, en una de les nostres notes precedents, que les respostes a la distensió semblen més petites a mesura que es descendeix al llarg del budell : del duodèn fins a l'íleon a l'abocarnent del cec.

Els autors clàssics, que desconeixen la primera meitat, responien a la segona dient : en l'íleon per estrangulació, l'oclusió és tan ràpida, que la musculatura intestinal no té temps d'acostumar-se a l'obstacle i es deixa distendre; paraules que no diuen res i que solament recordem perquè pot veure's que els insuficients coneixements fisiopatològics han deixat emetre hipòtesis banals.

En l'oclusió practicada a l'acabament de l'íleon, la quantitat de clorurs hemàtics minva considerablement, potser amb més gran rapidesa que en l'oclusió alta.