A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
illotnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 96 Al dia següent, 27, la EB arriba a 17'5 i la SBE presenta una forma excepcional, que no es veu gaire; és a dir, una zona central papulosa i roja voltada d'illots també roigs. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 96 Si en l'amidació d'aquesta reacció hi entren els illots, s'obté la xifra 12; sense els illots, 7'5. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 96 Esquitxos d'illot representats per cèl·lules perfectes escampades irregularment entre els acinis. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 96 Aquestes zones periinsulars estan formades per cèl·lules acinoses sobrecarregades de granulacions que fan l'efecte de veritables faixes denses un cop tenyides i a les quals el primer dels dits autors fa servir d'argument per a creure que són Ies depositàries d'un producte endocrí elaborat pels elements de l'illot mentres que acceptant el criteri del segon serien les cèl·lules acinoses periinsulars les que treballarien per als illots portant-los-hi granulacions semitransformades que ells s'encarregarien d'acabar de transformar. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 96 Penetrant els vasos per la porció genital fan una dissecció dels elements en illots cel·lulars. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 96 Una vegada constituït el sistema vascular, continuen dividint-se les cèl·lules genitals i conjuntives d'aquestos illots, seguint els intersticis lliures que han deixat els vasos en la seva distribució. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 96 Aquesta dissecció de la glàndula en illots genitals, determinada per l'acció penetrant dels vasos, és continuada per la dels elements conjuntius en grups més petits de cèl·lules genitals ovàriques, podent succeir que entrin tals grups en degeneració o es diferenciïn constituint un o més fol·licles, per creixer la cèl·lula central i pendre les de la resta la forma i disposició dels elements de la granulosa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 96 Tal demostra la figura 7 en què es representa una càpsula suprarrenal molt caseïficada en la qual, s'observen illots de substància glandular en estat d'hiperplàsia funcional. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons