imatge

Es constata, però, que aquest esforç no ha anat acompanyat d’una política efectiva pel que fa als recursos humans, la qual cosa afecta greument la qualitat i la imatge pública de la matèria.

— Jaume MINGUELLA, director tècnic de Information & Image Management Systems, SA: «Aplicació de la informàtica en l’exercici mèdic, la telemedicina, la teleassistència i l’arxiu d’informació i imatge». Institut d’Estudis Catalans, 1 d’abril de 2003.

La vida de cada dia no en va resultar alterada, tan sols la imatge que l’ésser humà tenia de si mateix i de l’Univers.

Tots recordem la dita que «una imatge val més que mil paraules», però continua sent veritat que «una paraula és capaç de suggerir molt més de mil imatges».

Si recordem que el 16 de febrer de 1946, el New York Times feia accessible al gran públic la gegantina imatge de l’ENIAC, que passa per ser el primer ordinador electrònic de la història, resulta encara més sorprenent el contingut d’una narració breu de ciència-ficció que Murray Leinster va publicar el mes de març del mateix any 1946 a la revista especialitzada Astounding.

Just quan va néixer l’ENIAC, la imatge popular d’uns ordinadors gegantins, i s’iniciava el camí de la tecnologia informàtica, Leinster anticipava ni més ni menys que la microinformàtica i l’omnipresent Internet d’avui.

Com a tal, és utilitzada per a criticar la imatge d’una societat completament tecnificada i controlada per les màquines, tota mena de màquines.

La imatge popular del robot procedeix, bàsicament, de dues fonts complementàries: 1. les llegendes i mites sobre la creació per part dels humans d’altres intel·ligències i éssers autònoms (golem, homunculus, el monstre de Frankenstein, etc.), i 2. la lògica i esperada evolució dels mecanismes mecànics que constitueixen els autòmats.

D’altra banda, en un sentit que sembla completament oposat, també és una característica repetida en moltes narracions la presentació de la imatge del robot com un possible nou pas en l’escala evolutiva, l’espècie que ha de substituir la humanitat en el domini del planeta.

És clar que, malgrat tot, això no s’aparta pas gaire de la imatge del robot com un perill per a la humanitat a la que ve, ara com a mal menor, a substituir i no tan sols a destruir.

FIGURA 2. Imatge virtual de l’obrador de Gaudí.

Aquesta anàlisi provoca un canvi en la imatge del país i un acord en què els punts febles són, en gran mesura, geogràfics.

Mentrestant, Monlau conclou que si vol fer carrera s’ha d’apartar de la política activa i que si vol vendre molts d’exemplars dels seus llibres a més d’escriure’ls amb preceptes moderats, la seva imatge també ho ha d’ésser i actua en conseqüència amb aquesta anàlisi.

L’única imatge conservada del macrosismògraf Cartuja (Due, 1949b).

Als anys trenta, amb la creació de Ràdio Girona, trobem l’estació meteorològica de l’Institut com a responsable del contingut dels primers butlletins meteorològics que s’emetien, a imatge dels pioners del Servei Meteorològic de Catalunya a Ràdio Barcelona (Batlló, 2002).

Si bé sembla que determinats fabricants francesos tingueren la supremacia durant el segle XIX i que els alemanys prengueren el relleu cap a finals de segle (Ruiz Castell et al., 2002), encara és necessari un estudi de detall que analitze comparativament les situacions particulars d’un cert nombre d’instituts per tal de produir una imatge més acurada.

Limitacions en la qualitat de la imatge òptica en els instruments òptics Al voltant de l’última dècada del segle XVI i als inicis del segle XVII es marca una importantíssima fita en la història de la ciència i de la tècnica amb la invenció del microscopi i del telescopi.

Malgrat uns avenços notables i espectaculars inicials, conseqüència lògica de la novetat, ja es va constatant que, a mesura que es muntaven combinacions de lents amb augments majors, la qualitat de la imatge no millorava i fins i tot minvava, de manera que apareix un clar límit en les possibilitats a descobrir.

Un bon exemple de com aquestes limitacions de qualitat podien conduir a resultats erronis, el podem trobar si s’analitza la història del descobriment del planeta Saturn, en què inicialment Galileu, el 1610, després Gassendi, el 1641, i Hevelius, el 1656, descriuen formes en la seva perifèria que identifiquen com a satèl·lits, perquè la feble qualitat d’imatge deformava l’estructura de l’anell (Arcimis, 1901: 360-361).

La tècnica ja s’utilitzava amb propòsits de molt diversa índole, i se seguiria utilitzant a The Mask (Chuck Russell, 1994), que representa una traducció a imatge real, en estètica i esperit, de la idiosincràsia dels dibuixos animats, en especial dels clàssics de Tex Avery, a partir del seu protagonista, interpretat per Jim Carrey; o a Forrest Gump (Robert Zemeckis, 1994), que recorre trenta anys de la història dels EUA juntament amb el seu protagonista, interpretat per Tom Hanks; o a Casper (Brad Silberling, 1995), que presenta el primer personatge animat que parla generat per ordinador, dirigit en temps real.