interfase

La força impulsora de la transformació martensítica termoelàstica és petita i, per tant, la interfase és molt mòbil sota refredaments o escalfaments.

Si es mira l’estabilitat podem dir que les espumes són inestables ja que la fase condensada (líquida o sòlida) està completament en contacte amb un gas, per tant, en una interfase, que és la zona més inestable de qualsevol dissolució.

Es forma una doble capa elèctrica a la interfase que pot interaccionar amb la interfase oposada com a forma de rebaixar la pressió.

Les proteïnes formen una capa condensada viscoelàstica de molècules immòbils que interaccionen en la interfase quan les proteïnes que són adsorbides a la superfície prenen configuracions (formes tridimensionals) significativament diferents de les que tenen en dissolució.

Les espumes estabilitzades per proteïnes, però, es desestabilitzen en presència de lípids quan aquests s’adsorbeixen competitivament en la interfase, ja que trenquen la interacció proteïna-proteïna.

Els lípids quan actuen com a surfactants de baix pes molecular, desplacen les proteïnes de la interfase, cosa que dóna com a resultat inestabilitat de l’espuma i finalment el col·lapse.

Després de la formació de l’espuma es determina la posició de la interfase amb una sonda que mesura conductivitats i que està connectada a un motor de manera que el senyal de la sonda serveix per controlar el moviment del motor i mantenir la sonda en contacte amb la interfase durant el col·lapse.