iodur de potassi

Així, per exemple, si volem rentar una mostra de SWCNT plena amb iodur de potassi (KI@SWCNT) amb aigua per tal d’eliminar l’excés de KI que es troba a fora dels nanotubs, també buidarem el KI de dintre, ja que el procés d’omplir els nanotubs és reversible.

Es va escollir el iodur de potassi com a primer compost per estudiar la seva cristal·lització dins dels SWCNT, ja que presenta una estructura molt senzilla, tipus clorur sòdic, i els àtoms de iode són fàcilment observables per HRTEM.

Mentre que Yam i els seus col·laboradors suggereixen que un de cada quatre potassis transfereix el seu electró de valència a les parets del nanotub, estudis més recents proposen una petita transferència de càrrega de les parets del nanotub als cristalls de iodur de potassi.

Quan els nanocristalls adopten una estructura d’elevada simetria, com en el cas del iodur de potassi que acabem de presentar, és relativament fàcil el fet de poder-ne treure informació estructural a partir de la geometria del nanotub i de les distàncies atòmiques.