isoterma

Aquest principi permet introduir el concepte de isoterma i de fet és la clau per a l’ús dels termòmetres com a aparells que permeten mesurar la temperatura [6].

Es pot veure que només al zero absolut, en un diagrama d’estats pV, una isoterma i una adiabàtica coincideixen.

Aleshores, és evident que si es vol arribar al zero absolut de temperatura, el procediment per refredar el sistema ha de consistir en una sèrie d’expansions adiabàtiques i de compressions isotèrmiques, però com que les corbes adiabàtiques no es tallen entre si, és impossible arribar a l’adiabàtica d’entropia nul·la, que, com s’ha dit, coincideix amb la isoterma de temperatura absoluta nul·la.

Per tant, mitjançant una successió d’expansions adiabàtiques i compressions isotèrmiques es podrà acostar-se tant com es vulgui a la isoterma del zero absolut, però aquesta temperatura mai no es podrà assolir amb un nombre finit de passos.