jaciment

L’excavació del jaciment de Capellades L’escala del descobriment de la bauma del Fossar Vell de Capellades fet per Amador Romaní l’agost de 1909 sobrepassà llargament les capacitats i la formació autodidacta que posseïa el seu descobridor.

El catedràtic d’Història Natural de l’Institut de Girona era ja l’inspector de l’excavació del jaciment hel·lènic d’Empúries (l’Escala), per la Junta de Museus de Barcelona, que també dirigia Josep Puig i Cadafalch, així com el conservador del Museu d’Arqueologia Provincial de Girona (Vallbé, 2005: 375-376).

A principis de desembre visitaren el jaciment Vidal, Cazurro i Font, acompanyat pel seu alumne Llorenç Tomàs.

Un altre jaciment africà també suscità molta atenció, uns anys després, el de Broken Hill, a l’actual Zàmbia (llavors la colònia britànica de Rodèsia del Nord), on es trobà un crani humà fòssil que passà a ser estudiat i exhibit al British Museum.

Un jaciment més que esdevingué clàssic, però ara europeu, el de Saccopastore, a prop de Roma, va ser també objecte d’atenció a Ibérica.

Per això era bo que un jesuïta que, a més, treballava al jaciment xinès, aclarira als lectors d’Ibérica tot l’assumpte.

En dos lliuraments, Teilhard parlà successivament dels trets geològics i paleontològics del lloc, tot destacant la seua antiguitat, major que la de qualsevol altre jaciment europeu amb restes humanes, per centrar-se després específicament en l’homínid trobat, que «no era aún ni remotamente el Homo sapiens» (Teilhard, 1931: 58).