kDa

Per exemple, una de les fites més espectaculars recentment aconseguides ha estat l’anàlisi d’espectres de RMN en solució del complex de chaperonines GroEL-GroES d’Escherichia coli, de 900 kDa.

En una reunió a San Francisco, el 1988,11 va descriure per primera vegada l’aplicació de l’EM d’electroesprai per a identificar, amb una exactitud del 0,01 %, pèptids i proteïnes de pesos moleculars fins a 40 kDa.

Així doncs, es tracta d’unes proteïnes anòmalament petites (pes molecular 2-7 kDa), especialment dissenyades per enllaçar ions metàl·lics, els quals són alhora responsables de l’estructura 3D de la cadena peptídica.

Els transcrits d'aquesta segona regió promotora codifiquen una isoforma de la SHBG que és uns 5 kDa més petita que la SHBG plasmàtica.

A més a més, tot i que la isoforma de la SHBG humana present a les cèl·lules germinals és 5 kDa més petita que la SHBG present a la sang, aquesta isoforma uneix els esteroides sexuals amb la mateixa afinitat que la SHBG plasmàtica (Selva et al., 2002).

El fet que aquesta isoforma de la SHBG present a l'esperma humà sigui 5 kDa més petita que la SHBG plasmàtica (vegeu la figura 5) i que l'exó 1 alternatiu no tingui un inici de traducció (Selva et al., 2005a), implica que la traducció de l'RNA missatger s'iniciarà al primer codó ATG en pauta, que està localitzat a l'exó 2 (vegeu la figura 4).

a) La SHBG plasmàtica té una mida aproximada de 50 kDa, i és uns 5 kDa més gran que la SHBG present a l'esperma rentat o de percoll.