leproma

Respecte a precisar les condicions del bacil·lus és encara més difícil, perquè, en nostres climes al menys, l'escàs contagi de les lesions leprosos vol dir que els bacil·lus eliminats per les rinitis, per la faringitis, per la disgregació ulcerativa del leproma ha perdut sa virulencia, i això és tant més clar per quant els tubercles vells se troben en disgregació cel·lular i són escassos en bacil·lus.

Demés, hem deixat dessecar i hem deixat en aigua bocins de més d'un centímetre de leproma.

Donades les dificultats del cultiu i la curta vida de cultiu de les sembres positives, hem preferit operar amb bocins de leproma que previament sabíem abundaven en bacil·lus de Hansen.

En els trossos grossos de leproma hem procedit o per inclusió o per frottis del bocí macerat o podrit.

En els bocins de leproma grossos la part més periférica es troba literalment coberta de bacil·lus àcido-resistents de la mateixa morfología del de Hansen.

El fang humit i dessecat, després d 'empapat amb trossos de leproma, conserva bé les propietats colorants dels bacil·lus.

En les parets humides es troben rastres entre mucorinias, l'examen dels rastres muco-gelatinosos de bocins de leproma demostren barreges microbianes, amb bacil·lus àcid-resistents i mucorinias.

Per això, amb bocins relativament grossos de leproma procedírem deixant-los dessecar i cada dos o tres mesos deixar-los mullats 24 hores per tornar-los a dessecar; és així com hem obtingut les millors mostres de bacil·lus àcid-resistents proliferats que són evidentment bacil·lus de Hansen en millors condicions de vida, al menys per les propietats tintorials que en la observació mateixa de vida parasitaria.