leucina

Sota l'acció d'àlcalis càustics concentrats es transforma en albuminats alcalins i albumosa; la última descomposició produeix leucina i tirosina.

En aquests casos és freqüent trobar a l'orina àcid diacètic, acetona, àcid glucurònic, àcid oxàlic, glucocola, leucina, tirosina.

L'única diferència significativa entre les P2s i P1s es troba en l'absència sistemàtica (o menor quantitat) d'aminoàcids hidrofòbics (metionina, isoleucina, leucina, fenilalanina i valina) en les primeres.

Lundholm et al. (1980) varen trobar que la incorporació de leucina^-14C in vivo a proteïna muscular es troba significativament reduïda i, alhora, la taxa fraccional de degradació proteica augmentada en pacients cancerosos.

Estudis on s'ha mesurat la taxa de recanvi proteic muscular amb infusió de leucina^-14 C (Flores et al., 1989), han demostrat que l'administració crònica de TNF porta a un important augment de la taxa de degradació proteica, i aquest efecte és potenciat per l'administració simultàniad'IL-1.