limfocitosi

I, així, tots els metges admeten que una limfocitosi significa tuberculosi; que una polinucleosi, en canvi, seria depenent d'una afecció inflamatòria diferent (neumocòcica, per exemple); que la presència gairebé exclusiva de cèl·lules endotelials correspondria als transsudats de les afeccions cardiorenals; que l'eosinofília pleural podria potser referir-se a la sífilis.

Se trobaven en plena concordancia les donades clíniques i les que resultaven del laboratori: anemia globular total, leucopenia polinuclear, linfocitosi, paràsit característic.

Observació 1: lenta normalització a les primeres hores per a desviar-se novament cap a la dreta; la fórmula leucocitaria ens ha ofert aiximateix al principi leucocitosi polinuclear, que s'ha anat corregint fins a establir-se, fet notable, una linfocitosi amb disminució relativa dels neutròfils.

Pràctica de les cint reaccions: a) Wassermann, amb dilucions al quart i meitat; b) albúmina, albuminòmetre de Sicard amb àcid nítric al terç; c) globulina, procediment de Nonne; d) linfocitosi, cèl·lules de Nageotte i Levis, i e) reacció del benjuí.

Pot trobar-se una lleugera linfocitosi, 5-10 linfocits, o una albuminorràquia lleugera i ser la reacció del benjuí negativa (deixem a part els casos d'albuminosi residual cicatricial, en què, el símptoma albúmina no té importància actual).

A pesar del pla terapèutic, amb salvarsan intravenós i iodur per injesta, el malalt segueix sense millorar, i als 15 dies, a part de la temperatura, el malalt segueix igual; del líquid cèfalo raquidi no es modifica més que la linfocitosi, que baixa de 99 a 30 per m. c.

La corba del benjuí és I'última dada que desapareix; abans van reduint-se les altres dades, començant la linfocitosi, albúmina, globulina i Wassermann; debilitant-se la corba del benjuí en intensitat i nombre de tubs precipitats.

En canvi, un vessament amb polinucleosi, o encara demostrant tan sols cèl·lules endotelials, pot ésser d'origen tuberculós , puix tampoc és fatal que la tuberculosi hagi de donar limfocitosi.

En les afeccions de caràcter agut, pot observar-se a voltes, més o menys ràpidament, una limfocitosi caracteritzada i prolongada fins a despertar sospites de tuberculosi.

En els casos de tuberculosi no primitiva de la pleura, la polinucleosi pot persistir, sense passar aquesta a limfocitosi o essent poc notable, en relació amb el caràcter caseós més o menys pronunciat de les lesions corticals.

Quan remet l'afecció aguda que ha motivat la reacció de polinucleosi, es passa a una fase de limfocitosi, i després a una endotelial de reparació, a la qual s'ajunta la presència de cèl·lules eosinòfiles.

I en els casos d'afecció crònica, prèvia aquesta reacció polinuclcar, la recaiguda es manifesta per un nou brollament de limfocitosi.

Així, la limfocitosi persistent, ràpidament o tardanament establerta, consecutiva o no a una afecció aguda caracteritzada (neumònia , febre tifoidea), ha de fer pensar en una afecció cortical crònica, de les quals la més corrent és la tuberculosi.