linoleic

El greix ingerit per aquest grup de població mostrava una elevada proporció d'àcids grassos de tipus omega-3 (fonamentalment, àcid eicosapentaenoic [C_{20:5 ?-3}]) i un baix contingut en àcids grassos de tipus omega-6 (bàsicament, àcid linoleic [C_{18:2 ?-6]}).

Amb la dieta habitual, la major part dels eicosanoids procedeix de l'àcid araquidònic (C_{20:4 ?-6}), derivat, al seu torn, de l'àcid linoleic ingerit amb els aliments.

Ladisponibilitat d'àcid araquidònic està pràcticament assegurada, atesa la gran abundància del precursor de la sèrie, l'àcid linoleic (omega-6), en la dieta de la majoria de les dones del món occidental.

Agafant com a exemple l'artritis reumatoide, s'han observat signes evidents de millora clínica, encara que modestos, quan se suplementa la dieta amb oli de peix i, a la vegada, es redueix la ingesta d'àcids grassos poliinsaturats de tipus omega-6 (bàsicament, l'àcid linoleic present en gran abundància a l'oli de girasol, de blat de moro, etc.).

Quant a la composició, els AG majoritaris són l'oleic, el palmític i el linoleic.

Amb relació al percentatge d'àcids grassos de l'ou sencer comestible, un 3 % són AGS, un 4 % són AGMI i un 2 % són AGPI (un 1,3 % del qual es troba constituït per àcid linoleic essencial).