lipasa

Quan aquest ester (que òbviament és també un racèmic) es disposa en medi aquós a un pH lleugerament bàsic, s’hidrolitza molt lentament; en canvi, si s’afegeix al medi una petita quantitat d’una lipasa (és a dir, d’un enzim la funció del qual és la de controlar la hidròlisi dels esters en els éssers vius), aquest catalitza la hidròlisi de només un dels enantiòmers de l’ester (concretament, el que deriva de l’enantiòmer levògir del trans-2-fenilciclohexanol) i deixa l’altre (que no té l’estructura tridimensional correcta per interaccionar amb l’enzim) inalterat.

El més comunament acceptat són les resolucions cinètiques dinàmiques on actuen conjuntament amb la lipasa, un complex organometàl·lic, generalment de ruteni o de pal·ladi, que permet la racemització de l’enantiòmer, que reacciona més lent en el procés enzimàtic.

La selectivitat d’una lipasa és conseqüència de la distribució dels aminoàcids al voltant del centre actiu de l’enzima i és possible predir la selectivitat fent ús de la denominada regla empírica de Kazlauskas, la qual es basa en un model en el qual s’assumeix que el centre actiu de la lipasa consta de dos forats: un de dimensió mitjana on se situarà el substituent menys voluminós i un altre de dimensió gran on se situarà el substituent de més gran volum.

Es pot obtenir després de la transesterificació d’un mol de TG amb tres mols d’acetat de metil, que empren una lipasa com a catalitzador [14].

L’article d’Hidalgo ens apropa als processos de generació de biodièsel i a les noves tendències en aquest àmbit, mentre que l’article de Gotor està dedicat a les lipases i al seu ús en processos de síntesi industrial respectuosos amb el medi ambient.

Aquests biocatalitzadors s’han agrupat tradicionalment en sis diferents grups depenent de les reaccions que són capaços de catalitzar: oxidoreductases, hidrolases, liases, transferases, isomerases i lligases, d’entre els quals són les oxidoreductases i les hidrolases, especialment lipases, les que presenten una major versatilitat per a la producció industrial d’interessants precursors o compostos d’alt valor afegit.

Les lipases, que formen part del grup de les hidrolases, són els enzims més utilitzats pel químic orgànic per preparar productes d’alt valor afegit.

En aquest treball es descriuen les propietats de les lipases com a biocatalitzadors, les seves propietats i limitacions, així com estratègies per superar-les.