lipoxidasa

Després d'una llarga selecció consideràrem un enzim poc conegut : la lipoxidasa o lipoxigenasa, descrita per primera vegada el 1934 pel francès ANDRÉ i el xinès HU.

El primer, la lipoxidasa, perquè les seves tècniques d'obtenció conegudes, o bé eren molt rudimentàries — en el sentit que no fornien un producte pur —, o bé la seva obtenció puríssima tal com ho havia fet el suec THEORELL es feia mitjançant l'aparell d'electroforesi de TISELIUS, no adequat per a obtenir quantitats convenients a l'experimentació farmacològica i terapèutica.

A la fig. 1, la part superior correspon a l'electroforesi de la lipoxidasa impura, i la fracció 2-b és aquesta totalment pura.

Mentre l'hepatocatalasa resultà pràcticament atòxica, tant a dosi única com en administració sostinguda, la lipoxidasa es mostrà dotada d'una toxicitat, variable segons les espècies, però especialment notable quan era administrada continuadament.

El mateix fenomen, però més ràpid, es produeix per l'aplicació tòpica de la lipoxidasa quan aquesta és aplicada conjuntament amb un substracte adequat, com és l'àcid linoleic.

No pas la lipoxidasa per se, ja que, aplicada sola, no produeix aquells efectes.

És interessant de remarcar que tota aquesta simptomatologia és produïda així mateix per les radiacions ionitzants — des de l'alopècia fins a l'alteració pulmonar —, pel qual motiu nosaltres publicàrem aquests resultats sota la designació d'«acció radiomimètica de la lipoxidasa», i ulteriors estudis i consideracions indiquen que correspon a la realitat.

Al marge de distintes citacions fetes d'aquests treballs nostres, vull mencionar-ne solament una : la del bioquímic del Medical College of St. Bartholomew's Hospital, de Londres, el Prof. E. D. WILLIS, que en el plantejament i la discussió d'un estudi seu sobre els efectes dels peròxids d'àcids grassos sobre alguns enzims diu que «les relacions entre peròxids i radiacions s'han establert des de diversos camins d'investigació : primer, perquè ha estat demostrat que es formen peròxids en els animals irradiats; segon, perquè algunes de les accions tòxiques que produeix la injecció de peròxids són semblants als efectes de les radiacions; i tercer, perquè la injecció de lipoxidasa produeix certs efectes radiomimètics».

I la catalasa, al contrari de la lipoxidasa, no manifestava cap acció tòxica aparent, ni que fos administrada a dosis tan elevades com són les de 50.000 unitats/quilogram.

L'afectació de l'estat general dels animals tractats amb la lipoxidasa ens portà a estudiar algun dels compostos urinaris susceptibles d'orientar-nos sobre els processos metabòlics afectats per l'acció de l'enzim.

Els nostres primers estudis versaren sobre el comportament de la creatina, l'àcid úric i els 17-hidroxicorticoides urinaris de cobais tractats amb lipoxidasa sola i amb lipoxidasa i hepatocatalasa simultàniament.