lisi

En efecte: les cèl·lules no epidèrmiques no es keratinitzen; els elements atacats són sempre els més allunyats dels vasos (d'on que en l'epitelioma siguin els de les parts profundes i centrals del cordó); aqueixos passen per una serie d'estats (stratum granulosum, lucidum, corneum verum) que tenen per objecte transformar el protoplasma en keratohialina i en keratina després, essent precisa per aquesta transformació la intervenció i destrucció per lisis del nucli en el procés, el que jamai es limita a atacar cèl·lules isolades, sinó que s'estén en una superficie més o menys extensa, però sempre considerable; la participació del nucli en el procés fa que la cèl·lula, que ha sofert sols sigui un principi d'atac, ja no torni a la normalitat.

Cal puntualitzar com passa aquest fenomen; si produït per l'acció de les diastases cel·lulars, o bé si aquella lisis del teixit ossi fou d'origen humoral, sang i els seus elements; per ara res certament no s'ha dit, encara que és de creure que sien ambdues causes les que s'aparellen per produir el dit fenomen d'histo-dinàmica.