lisina

Lleugeres modificacions de les condicions experimentals abans descrites han permès, al llarg dels anys, completar gairebé la llista d’aminoàcids biològicament rellevants (és a dir, aquell grup de vint aminoàcids que componen les proteïnes actuals), deixant fora tan sols dos d’ells (lisina i arginina), per als quals encara no hi ha un esquema de síntesi prebiòticament plausible.

Per a En Sahli, doncs, lo mateix la sensibilitat que la hipersensibilitat (la diferencia és sols quantitiva) són degudes, senzillament, a la quantitat de lisina que poseeix l'organisme.

Es veu que en la producció de la reacció tuberculínica hi intervé fundamentalment el factor temps, és a dir, la rapidesa en què la quantitat de lisina d'un hipersensible lisinitza la tuberculina.

En el punt on s'ha aplicat l'AT, per la naturalesa del preparat, la lisina la disgrega rapidíssimament i els agregats moleculars que se'n desprenen i que són els responsables directes de la toxicitat, lliberats súbitament, impressionen els receptors fixes cel·lulars dels voltants produint la reacció més grossa que en el punt on s'ha aplicat l'EB, que per la seva naturalesa es disgregada no tant ràpidament, amb certa lentitut relativa, no essent els receptors cel·lulars tan vivament impressionats i per tant, no's produeix una reacció tan intensa.

Se veu que en aquesta malalta la quantitat de lisina era suficient per a lisinitzar súbitament la dosi d'EB.

Així és com se reforcen les energíes defensives del medi intern, se augmenta la potencia de les lisines, bacteriolisines i de tota mena de ferments dels quals no coneixem l'acció isolada i englobem sota el nom comú de proteolítics; així també és com el mig intern adquireix propietats antitòxiques que en bona part passen als sèrums que usa la terapèutica com a recursos curatius de moltes malaltíes.

Ara bé, com que les lisines són els anticossos que ataquen les bacteries fòra de les cèl·lules (amb el complement extracel·lular) o dintre de les mateixes (amb el complement intracel·lular), res té d'estrany que lo mateix en Dargallo que jo haguem observat les mateixes modificacions morfològiques, ell en els baccils extracel·lulars i jo en els endocel·lulars.