llei

Seguint l’ordre jeràrquic, s’assenyala la superioritat de la llei i de les normes amb rang de llei sobre les normes administratives.

Les normes amb rang de llei són, per ordre jeràrquic, les següents: — Lleis orgàniques: desenvolupen drets fonamentals i de llibertats públiques, aproven estatuts d’autonomia i el règim electoral.

La jurisprudència complementa l'ordenament jurídic amb les resolucions que, de forma reiterada, estableix i el Tribunal Suprema l'hora d'interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

A l'Estat espanyol existeix la llei 3/1985.

Aquesta llei es va modificar després pel Reial Decret Legislatiu 1296/1986, que va ser desenvolupat pel Reial Decret 1317/89 i va necessitar importants correccions d'errors.

L'IRTA fou creat per la llei 23/1985, aprovada pel Parlament de Catalunya el 28 de novembre de 1985.

A banda d’aquest atemptat a la llibertat personal, la llei també era criticada per la seva arbitrarietat i pels abusos i negligència dels funcionaris que l’aplicaven.

Però, com ja hem apuntat més amunt, no només eren els rigors i les arbitrarietats de la llei els que feien recular el bosc, sinó que també es considerava que l’expansió dels conreus era un factor primordial en aquest fenomen.

La llei general de ferrocarrils de l’any 1855 recull un acord entre el Govern i les companyies ferroviàries per tal de situar el ferrocarril en una modalitat de transport preferent a Espanya; es preveien inversions notables i calia harmonitzar els interessos de l’Estat amb els de les companyies ferroviàries.

Òbviament, no es tractava d’una novetat en el Codi penal espanyol, ja que aquesta llei tardofranquista actualitzava la primitiva Ley de Vagos y Maleantes promulgada l’any 1933, i que ja havia estat modificada el 1954 en un ambient presidit encara per l’autarquia política i econòmica.

Respecte a les dues anteriors, la llei de 1970, inspirada en el principi de defensa social, aportava la innovació de pretendre, si més no amb una finalitat alliçonadora, la rehabilitació social del subjecte potencialment perillós.

Des del punt de vista de la medicina i del règim de la sexualitat, l’esmentada llei considerava perilloses totes les manifestacions de les conductes homosexuals, perquè, en qualsevol cas, implicaven el delicte d’escàndol públic.

En la pràctica, la nova llei significava una consolidació de l’estigma preexistent i un reforçament de l’exclusió social de l’homosexualitat.

Un dels principals instigadors de la reforma de la llei existent va ser Antonio Sabater Tomás, magistrado-juez especial de vagos y maleantes de Cataluña y Baleares, ben conegut llavors per la seua dedicació a l’estudi dels problemes relacionats amb la delinqüència i la marginalitat.