llenguatge

Per tal de visualitzar la definició i la implementació del projecte arxivístic en qüestió, així com per a acomplir-ne l’avaluació i redefinició, s’ha optat per emprar un llenguatge que no és propi ni de la historiografia ni de l’arxivística, sinó de les ciències d’organització d’empreses i del màrqueting (ciències que òbviament tenen la seva història, inscrita en el desenvolupament de l’economia i el treball des del segle passat).

Formal, amb relació al llenguatge (preguntes, admiracions, citacions, estructuració del contingut...).

Igualment, el llenguatge col·loquial i proper utilitzat ha tractat d’incentivar el dinamisme i la participació.

S’ha valorat emprar un llenguatge i un discurs no uniformador ni excloent de minories o majories (vegeu fitxa 6037).

Una vegada acabades les descripcions de les fitxes i les animacions corresponents, es va dur a terme una preavaluació de públic, mitjançant la col·laboració de diferents persones no versades en els àmbits descrits (com a representants de públic potencial), que ha permès observar dificultats en la lectura (sintaxi, llenguatge científic, apriorismes), interessos i desinteressos, inquietuds suscitades.

L’àmbit de la botànica va ser, juntament amb el de la química, el que va parar una més gran atenció a les qüestions lèxiques en una època en la qual s’imposava la necessitat de normalitzar taxonòmicament i terminològicament el llenguatge científic especialitzat (Gómez de Enterría, 1999).

D’altra banda, la utilització del manual de Plenk com a llibre de text a l’Escola representava també el compromís de Bahí amb l’adopció i propagació de la nova terminologia botànica emanada de les evolucions del mateix paradigma linneà i que equiparaven la botànica amb altres ciències emergents que, com la química, reforçaven la seva singularitat en el fet de posseir un llenguatge propi.

Fem servir els termes persuadir i persuasió en lloc de convèncer o convenciment per coherència amb la terminologia d’Aristòtil, tot i que avui dia, els dos grups d’expressions puguin tenir un significat diferent en altres perspectives teòriques o ser pràcticament equivalents en el llenguatge comú.

Es dóna molta importància als aspectes formals, sobretot al llenguatge químic.

«Com, si no es fa així —diuen els professors que prenen aquesta opció— podran explicar correctament, els alumnes, una reacció química? Com podran entendre el significat d’un canvi químic, si no disposen del llenguatge adequat per parlar-ne?».