llevat

En els inferiors, no és possible sistematitzar l’estequiometria de les espècies Cu_x-MT, on x pren valors d’entre 6 i 15, si bé l’estructura 3D del llevat S.

De fet, les dades estructurals de MT que contenen coure(I) són encara molt més limitades, atès que es refereixen només al llevat S.

D’altra banda, l’abundància d’organismes que contenen MT, la seva diversitat, des de llevats fins a mamífers, i les diverses isoformes (proteïnes que difereixen en algun aminoàcid diferent de la Cys) presents en un mateix organisme, asseguren una o diverses funcions essencials per a aquestes metal·loproteïnes.

Els procediments convencionals de síntesi de pèptids en fase sòlida s’han utilitzat per a l’obtenció d’algunes MT de cadena curta, com és el cas de fongs o de llevats, o per obtenir separadament els dos dominis en què s’estructuren les MT dels organismes superiors (figura 1).

La síntesi de proteïnes per enginyeria genètica es basa en la incorporació de la regió de DNA que codifica per una determinada proteïna en cèl·lules d’organismes senzills i ben coneguts, sovint llevats o bacteris, els quals sintetitzen la proteïna recombinant, mitjançant els mecanismes transcripcionals i traduccionals propis, allò que es coneix com a síntesi heteròloga.

En canvi, en el cas de fongs i llevats, les MT natives només contenen coure.