 |
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
lligand quiralsintagma nominal masculí |
 Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 8 Les versions asimètriques de reaccions com l’alquilació d’aldehids, la hidrogenació, l’addició sobre epòxids o la inserció de carbens són exemples estudiats emprant quimioteques de lligands quirals i de centres metàl·lics, en format de composts individuals lligats a fase sòlida o no. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 8 En aquest context, és clar que quan el complex organometàl·lic té un o dos lligands quirals (per exemple, L1 i L2 a la figura 6), la reacció té lloc en un entorn asimètric que permet la inducció de quiralitat i es produeix un enantiòmer en més proporció que l’altre. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 8 Va dissenyar una síntesi en la qual calia fer una hidrogenació enantioselectiva i, per tant, era necessari preparar complexos amb lligands quirals. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 8 En tos dos casos els lligands quirals són barats i els catalitzadors són fàcils de preparar. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 8 També hem estat capaços de dissenyar lligands quirals per a reaccions de Pauson-Khand enantioselectives. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 8 La tercera línia de recerca implica la preparació de nous lligands quirals per a reaccions enantioselectives. |
 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons