ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

llum

nom
Terminologicitat: 0.871




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 11

La base de l'espectroscòpia d'infraroig proper (NIR) és la utilització d'una font d'emissió de llum d'una longitud d'ona coneguda (entre 700 i 2.500 nm) que permeti obtenir una imatge de la composició orgànica de la substància que s’està irradiant.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 11

Es tracta d’un mètode d’anàlisi quantitatiu no destructiu, en el qual la llum que s’absorbeix o que es reflecteix es representa gràficament en forma d’espectres; aquests espectres es poden utilitzar per obtenir informació sobre l’estructura i la composició de la mostra.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 11

L'Aplec, d'altra banda, aprofita un magnífic mural també de Pau Boada, de 7 × 4 metres, que actualment ja ocupa una de les parets de les sales, en el qual es representen molts dels protagonistes que intervenen en el món del vi, la gent que ha fet i ha desfet el paisatge de la vinya, des d'un diàleg creuat dels seus protagonistes amb l'ajuda d'una llum temporitzada que permet seguir-ne el fil.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 11

La jurisprudència, tant nacional com comunitària, servirà per donar llum a aquelles parts de la norma que, vistes dins del conjunt de la normativa vigent, sigui necessari d'interpretar.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 11

Tots aquests canvis donen lloc a l'establiment d'un mitjà menys procliu a la trombosi (tant la microtrombosi repetida, en l'àmbit de la placa d'ateroma, com la macrotrombosi que bloqueja la llum vascular i provoca el corresponent infart) [6].




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 11

Per exemple, l'índex de refracció d'un mitjà que es defineix com el quocient entre la velocitat de la llum en el buit i la velocitat de la llum en el medi (n = c / v) té com a unitat elquociententreduesunitatsiguals, és a dir, un.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 11

La llum, les lesions mecàniques, el contacte amb l'aire, l'emmagatzematge prolongat, el rentat i el cuinat produeixen importants pèrdues d'algunes vitamines i minerals.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 11

Perquè els electrons tinguin una energia elevada es porten a un accelerador lineal que els confereix alts voltatges i s'obtenen electrons amb una velocitat propera a la de la llum.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 11

Quan la llum infraroja incideix en una molècula, absorbeix energia i la vibració canvia.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 11

Però com que les intuïcions no sempre es veuen reforçades per l'anàlisi acurada de la realitat, com ho demostra la palesa i recurrent desavinença entre el «sentir popular» pel que fa, per exemple, a la climatologia i les sèries climàtiques enregistrades (les conegudes afirmacions «mai havia fet tant de fred» o «els estius cada vegada són més llargs», etc.), o fins i tot que de vegades es descobreixen processos clarament contraintuïtius, per exemple que la velocitat de la llum és constant o que el moviment net d’una massa d’aigua es produeix en una direcció de 90º respecte a la direcció del vent en superfície (transport d’Ekman), cal posar a prova aquesta intuïció confrontantla amb els números.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 82

Si partim de la proposta d’Oparin amb les aportacions posteriors d’Urey, Miller i altres, hom ha de suposar l’existència d’una atmosfera primitiva fortament reductora que, sota la influència de diverses fonts energètiques (calor, llum UV, descàrregues elèctriques), hauria donat lloc a la síntesi dels components bàsics cel·lulars: els maons químics necessaris per a la síntesi de proteïnes (aminoàcids), dels àcids nucleics (nucleòtids formats al seu torn per una base nitrogenada púrica o pirimidínica i una pentosa fosforilada) i altres, com els components de les membranes (molècules amfifíliques tipus fosfolípids).




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 82

Ha proporcionat, per exemple, una visió sense precedents dels detalls pels quals un líquid procedeix a la dissolució d’un solut, al coneixement detallat de la corrosió i catàlisi sobre superfícies, o els detalls a nivell molecular com les molècules de clorofil·la poden convertir eficientment la llum del sol en energia utilitzable per les plantes, durant el procés de la fotosíntesi.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 82

L’etapa clau es postula que és la isomerització de la molècula de cis-retinal per acció de la llum, per formar trans-retinal, gir d’un subgrup molecular al voltant d’un dels dobles enllaços que configuren l’esquelet intermedi de la molècula, tal com es mostra a la figura 9.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 82

Per exemple, al contrari que els imants clàssics, que no són transparents a la llum, aquests nous imants permeten que la llum passi a través d’ells.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 82

La possibilitat de modular les propietats magnètiques mitjançant mètodes químics pot permetre establir correlacions útils entre estructura i rotació del pla de polarització de la llum en una fase magnèticament ordenada.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 110

En alguns casos es poden determinar els efectes orbitals i, implícitament, les corbes visuals de llum dels cometes seran les que aportaran més informació de la seva activitat.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 110

Laue va demostrar que els cristalls poden provocar interferències amb els raigs X, donant lloc a un espectre de difracció, de la mateixa manera com les ones de llum són difractades per una reixeta.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 110

Igualment, estava previst que el sol de ponent penetrés pel rosetó, situat a la part alta de la façana principal, i il·luminés l’església des del cor cap a l’altar agafant la llum de la tarda.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 110

Francesc Ferrer va acceptar seguir les condicions de «...fer l’església de 13 canes (20,8 m) de llum per la llargària observant les amplàries i alçades en tot i per tot com en la trassa proporcionant el que se li dona en totes les capelles i el campanar haurà de ser quadrat... estar obligat a assistir al temps d’obrir els fonaments i assenyalar-los un pam mes gruixuts que no demostra la trassa».




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 110

Des de l’antigor se sap que la combustió de diversos materials proporciona llum.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 110

Fins l’aparició de la llum de procedència elèctrica, els perills anteriors han estat presents en totes les obres subterrànies al llarg de molts segles; de tota manera, amb l’electricitat no desapareixen del tot, però sí que són més controlables.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons