longitud

Les tècniques d’evolució de RNA al tub d’assaig permeten aconseguir l’exploració de l’espai de seqüències (de fet, d’un petit subconjunt de totes les seqüències possibles d’una determinada longitud) en la recerca d’un RNA que manifeste les propietats adients.

Tanmateix, la rellevància prebiòtica d’aquesta reacció és molt limitada, perquè s’hi produeix una fabulosa diversitat de molècules de diferents longituds, fins i tot ramificades, que fa químicament impossible saber com es van poder seleccionar alguns de concrets com la ribosa, minoritària en una mescla de més de quaranta tipus moleculars.

El laboratori de Ferris ha explorat en els darrers anys diverses alternatives i ha mostrat que un aluminosilicat com la montmoril·lonita és bastant efectiu, no sols en la catàlisi de la formació d’oligonucleòtids sinó també de pèptids, en què s’assoleixen longituds de cadena de més de 50-mer.

És un cometa de distància perihèlica q, bastant gran, quelcom variable, aproximadament d’1,8 UA; amb una excentricitat e de 0,6; període de revolució P, que oscil·la entre 8,5 i 9 anys; argument del periheli ?, entre 38º i 46º, longitud del node ascendent W, entre 67º i 68º i inclinació i, d’uns 13º, tots ells, valors referits a l’equinocci 2.000,0.

El total de cables s’apropava a una longitud d’11 km, i cal ressaltar el fet que per anar del pou núm.

A més, cal esmentar que al Congrés d’Electricistes realitzat el setembre de l’any 1881 a París, a proposta de la British Association, tractà d’arribar a un acord sobre les unitats que calia emprar per a l’electricitat i vincular-les amb les unitats fonamentals de longitud, massa i temps.

En aquest sentit, el túnel de l’Argentera, amb un sol sentit de circulació i amb una longitud de 4.044 m, i situat a la línia de ferrocarril Madrid-Saragossa-Barcelona entre les estacions del Pradell-Fontaubella (el Priorat) i de l’Argentera-Duesaigües (el Baix Camp), va resoldre el problema de connexió des de la vall de l’Ebre cap a Reus i Barcelona.

A l’any 1881 es va proposar un túnel entre Capsanes i Pratdip amb una longitud de 7.700 m, però la proposta va quedar desestimada.

Va ser a l’any 1882 quan la Compañía de Ferrocarriles Directos Madrid - Zaragoza - Barcelona (CFDMZA) va esdevenir concessionària del projecte de túnel entre la Torre de Fontaubella i l’Argentera, amb una longitud prevista de 2.735 m.

Després es faria el revestiment en tota la longitud ; de tota manera, quan la roca ho permetés se’n prescindiria.

Sistema de perforació Tal com era habitual en la construcció de túnels d’una certa longitud, s’extreia una part del material excavat per la galeria d’avançament i l’altra mitjançant un sistema de pous que connectaven la clau del túnel fins l’exterior.

Per tal de protegir la via i no fer un talús excessivament estès, es va decidir construir un túnel a cel obert, conegut com fals túnel, de 410 m de longitud ; cal precisar que en aquest cas el túnel a cel obert actua mecànicament com un gran mur de contenció.