ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

magnesi

nom masculí
Terminologicitat: 1




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 39

Taula 1. Resultats de l’anàlisi de clorurs, alcalinitat, calci, magnesi i duresa.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 39

Així, la presència important de sodi en l’aigua la fa desaconsellable per a persones amb hipertensió, la presència de calci és bona per al desenvolupament ossi, mentre que una alta duresa (presència de sals de calci i magnesi) en l’aigua corrent no és aconsellable per a la dutxa si es pateix dermatitis atòpica.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 39

Els anions més freqüents són els bicarbonats, els sulfats i els clorurs, I els cations més freqüents són el sodi, el potassi, el calci i el magnesi.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 39

El residu sec està format fonamentalment per sals de sodi, potassi, calci i magnesi.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 39

Les aigües riques en sals de calci i magnesi són bones en el cas de problemes de desenvolupament ossi, però desaconsellables per a les rentadores i els rentavaixelles, en els quals hi produeixen incrustacions de carbonats.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 10

Per exemple, el Kamut® conté entre un 30 i un 35 % més de magnesi i de zinc que altres varietats integrals.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 10

d) Minerals com el potassi, el magnesi, el zenc, el ferro i el seleni (taules 7 i 8) són presents en grans quantitats a la carn.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 10

Contenen minerals com potassi, magnesi i en menor quantitat fòsfor, iode, crom, seleni, ferro i calci.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 10

La fibra alimentària, a més d'afavorir la sacietat i alentir el buidatge gàstric, afavoreix el trànsit intestinal, facilita l'absorció d'ions divalents com el calci i el magnesi, millora la tolerància a la glucosa, redueix l'absorció de colesterol i regula els seus nivells plasmàtics, i a més té efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de bacteris fermentatius al còlon, que dificulten l'assentament d'altres patògens, alhora que la seva fermentació acidifica el medi i redueix la producció de substàncies irritants i/o tòxiques.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 10

Minerals:també podemtrobar al cafè força varietat de minerals, dels quals destaquen el magnesi i el potassi, que aporten el 22 i el 5 % de les quantitats diàries recomanades per a cada mineral respectivament (per cada 100 ml de beguda).




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 10

Val a dir que aquests sistemes enzimàtics necessiten diversos minerals (cofactors metàl·lics) per funcionar correctament: seleni, magnesi, coure, manganès i zinc, principalment.




Revista de la Societat Catalana de Química (2003)
Freqüència: 12

La mesura de l’activitat del 14C es realitzava transformant el carboni de la mostra en diòxid de carboni que, amb magnesi, es reduïa a carboni elemental, el qual s’introduïa en el tub del detector, i en recobria la paret interna.




Revista de la Societat Catalana de Química (2004)
Freqüència: 12

Em van cridar l’atenció les llets i els preparats làctics, amb greix, amb mig greix, sense greix, amb calci, amb calci natural, amb calci de la llet, amb magnesi, amb àcids omega-3, sense greix animal i amb greix vegetal, sense lactosa, amb suc de taronja.




Revista de la Societat Catalana de Química (2004)
Freqüència: 12

La primera tria d’etiquetes —la meva primera «tríada»— fou la de la figura 1: dues llets, amb calci i amb magnesi, i un suc, amb ferro.




Revista de la Societat Catalana de Química (2004)
Freqüència: 12

Però, d’elements, vaig aconseguir-ne només sis: calci i magnesi, a les llets; ferro, a un suc; fluor, fòsfor i iode, a una sal de cuina.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1920)
Freqüència: 48

A semblança de l'acció del calci (més o menys activament) es comporten, segons la dosi, els cations divalents del mateix grup: bari, magnesi i estronci.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1920)
Freqüència: 48

Els dits autors no aconseguiren en el gos resultats positius per la injecció del magnesi ni de l'estronci.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 48

Entre les sals que poden concórrer amb les vitamines a la regulació nutritiva, tenim en primer rengle les que formen part essencial de la substància cel·lular, el calci, el magnesi, el fòsfor, el potassi, el iode, el ferro, etc.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 48

Per no escurçar la vida de l'animal per dèficit de clorur sòdic, i per evitar altres pertorbacions que també es presenten i que res tenen que veure amb el metabolisme de les substàncies orgàniques, es nodria el gos, durant aquesta prova, amb aliments rics en clorur sòdic, però pobres de calci, fòsfor, potassi, magnesi, iode, ferro, etc., i completament lliures de vitamines.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1933)
Freqüència: 48

En els seus darrers treballs, Lohmann (97) sosté que el sistema de coferment necessari per a la formació de l'àcid làctic en el múscul està constituït per tres components: Fosfat inorgànic + adenilpirofosfat + magnesi.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1933)
Freqüència: 48

El que els dos coferments tindrien de comú seria segurament l'anar lligada llur acció a la presència de magnesi en llur complexe zimàsic.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons