magnetisme

El magnetisme de base molecular estudia les propietats magnètiques d’entitats moleculars i/o iòniques paramagnètiques que poden ser, perfectament, orgàniques o inorgàniques.

La distinció entre l’anomenat magnetisme molecular i el magnetisme "clàssic", o físic, és molt subtil i moltes vegades la diferenciació és impossible o no té cap sentit.

Això confirma que el magnetisme és totalment molecular, ja que en aquests casos els clústers [Mn₁₂X]^- de les espècies (catió)⁺ [Mn₁₂X]^- estan molt separats i aïllats pels cations tetralquilamoni.

Per grups, els participants van poder assistir a dos dels cinc tallers que es poden fer durant les visites amb alumnes: «Terrassa al sol», «Taller del so», «Taller Mentora Alsina», «Taller d’engranatges» i «Taller d’electricitat i magnetisme ».

El conjunt d’instruments, que cobreix pràcticament la totalitat de les matèries de la física, es poden agrupar en seccions com mecànica, termologia, pressió, acústica, òptica, astronomia, electricitat i magnetisme.

A principis del segle XX la popularització de l’ús i aplicacions de l’electricitat (energia elèctrica per a ús individual, aparició dels primers electrodomèstics, etc.) van originar una allau de films en què l’electricitat i el magnetisme eren els protagonistes (Costa, 1997).

Entre d’altres, els moviments accelerats que l’electricitat i el magnetisme produeixen sobre els éssers animats o inanimats.

Conquerí el prestigi científic de París amb les seves contribucions a l’electricitat, el magnetisme i la llum, com a director de l’Observatori Astronòmic de París entre 1813 i 1846, i sobretot com a secretari perpetu de l’Académie des Sciences des de 1830 fins a la seva mort (Daumas, 1943; Chauvet, 1954).

D’aquesta manera, Cirera arribà a la conclusió que feia falta un centre especialitzat en l’estudi de les relacions entre el Sol i la Terra, particularment a través del magnetisme.

Volta, construcció de la primera pila, any 1800; pas decisiu en el desenvolupament de l’electricitat i el magnetisme.