massa

Això fa que bastants alumnes s’adonin que si es pesa una mostra, s’escalfa fort i, un cop freda, es torna a pesar, la pèrdua de massa serà la massa de gas.

Canviarà la massa de la petxina un cop escalfada fortament?

Deixar refredar i tornar a pesar, per assegurar-se que ja no hi ha més pèrdua de massa, en cas contrari, caldrà repetir l’operació una altra vegada.

Això condiciona la massa inicial de la mostra que hem d’agafar.

Si volem obtenir entorn dels 50 cm³ de gas, amb quina massa de carbonat de calci és convenient treballar?

Uns quants alumnes calculen, mitjançant una "regla de tres", que la massa ha de ser tan petita com de l’ordre d’uns 0,2 g (hi ha qui necessita ser informat que 1 litre correspon a 1.000 cm³).

Si seguim l’alternativa 1 (escalfar fortament), necessitarem tenir una massa més gran, en cas contrari, les balances de què disposem no marcarien la diferència de pes.

La massa de l'einkorn consisteix en un gluten tou però panificable.

La massa és molt enganxosa i té tendència a fluir durant el procés de fornejar-la (semblant a la massa d'arròs).

L'einkorn necessita una pujada de la massa més llarga per tal d'estabilitzar-se, però presenta una bona capacitat i tolerància de fermentació.

El processament amb fermentació retardada proporciona millores considerables en termes d'estructura de la molla (no s'ulla), d'estructura del porus oberta, de frescor més llarga i d'unes millors humitat i estabilitat de la massa.

Durant aquest procés d'agregació, el líquid de suspensió de la farina i l'aigua canvien el seu estat d'agregació a una massa altament viscosa i elàstica.

Un procés de pastat continu condueix a un sobrepastat de la massa (reodestrucció) i l'estructura de la massa canvia cap a una estructura lleugera (caiguda sobtada de la corba de progressió).

La farina és un polielectròliti, per tant, es pot assumir que la qualitat de la massa pot estar relacionada amb les interaccions iòniques.

La massa que s'obté s'introdueix a les tripes, o bé en motllos o en pots, i es cou per segona vegada a 80º C, com mínim.

Durant el procés de picat de la massa, entre els –3 i els 5º C, cal afegir-hi solament sal comuna o sal nitrificada, o bé sal més nitrat, entre un 1 i un 2 % de sucre de canya o d'altres tipus de sucre, així com espècies i sovint cultius microbians (estàrters).

La majoria dels microorganismes que viuen a l'aigua s'acumula i adhereix als sediments del fons dels reservoris i es mobilitza per arrossegament o per moviments de la massa d'aigua, que els fa pujar i envair la massa.

Aquests valors s’obtenen a partir de l’abundància dels elements químics en el Sol, ja que en aquest es concentra més del 99,9 % de la massa inicial de la nebulosa solar, i de l’estudi espectroscòpic d’altres nebuloses de la nostra galàxia.

A partir d’aquest valor, s’ha deduït la massa i la concentració de contaminant en les diferents fases del sistema ambiental considerat.

FIGURA 3. Distribució de l’HCB entre els compartiments del sistema ambiental a l’equilibri: a) en massa b) en concentració.

A partir de la fugacitat, hom pot avaluar la massa i la concentració de contaminant en els diferents compartiments del sistema ambiental.

Dalton es va isolar de tots els altres atomistes quan va afirmar que els àtoms diferien entre si tan sols per la seva massa.