materialisme

Flammarion rebutjava el «materialisme» dels philosophes (Rousseau, Diderot, Voltaire), però també criticava el radicalisme de l’Església.

Flammarion pretenia desenvolupar una ‘Religion par la science’, una filosofia positiva amb significatius elements de teologia natural que permetés refutar el materialisme contemporani des de l’equidistància entre l’ateisme i el fanatisme religiós (Flammarion, 1865: ii).

Encara en 1916, Bateson escrivia: «La suposició que les partícules de cromatina, indistingibles les unes de les altres, i en realitat quasi homogènies enfront a qualsevol prova coneguda, puguin per la seva naturalesa material conferir totes les propietats de la vida, sobrepassa fins i tot els límits del materialisme més convincent» (Bateson, 1916).

En segon, perquè encarnava el gran espantall del materialisme evolucionista.

Un darrer punt molt interessant d’aquesta memòria és l’èmfasi que Ferrer posa en separar el transformisme del materialisme.

Nogensmenys, Almera inicia la seva memòria amb un argument similar als emprats per Arbós: el transformisme és una idea que sorgeix del materialisme amb l’últim objectiu de negar l’existència de Déu.

La perillositat de les teories evolucionistes radicava fonamentalment, segons pensaven els acadèmics, en la seva relació directa amb el materialisme i la negació de Déu.

De fet, l’únic comentari remarcable sobre l’evolucionisme durant aquests anys l’hem d’atribuir al doctor Josep de Letamendi (1828-1897) que, en unes conferències donades a l’Ateneu Català de Barcelona l’any 1867, criticava fortament la mutabilitat de les espècies, atacant el materialisme de les idees transformistes de Lamarck i Darwin (Valderas, 1982).

Segons ell, no només Darwin, sinó també tots aquells que feien del materialisme i el positivisme el seu marc ideològic, incorrien, en la seva formulació d’una idea transformacionista de les espècies, en una flagrant transgressió dels procediments més genuïns del mètode científic perquè: Los materialistas y positivistas, confundidos en el terreno de la metafísica, hacen como gala de despreciarla, y gritan: ¡hechos, hechos, hablen los hechos! Pero.