ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

matriu

nom femení
Terminologicitat: 0.286




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 3

L'aw és un paràmetre físic que està relacionat amb paràmetres com el contingut d'aigua (la predicció del qual per NIR està àmpliament descrita), el contingut de clorur sòdic i altres substàncies afegides, i la matriu càrnia (Comaposada et al., 2000).




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 3

Tenint en compte les dades aportades, es pot concloure que la matriu de salmó és menys adient que la tonyina com a substrat per al manteniment de la viabilitat i del creixement de Vibrio parahaemolyticus.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 68

FIGURA 13b. La bioactivitat actual penetra cap a l’interior de la pàtina i de la roca, com és el cas d’aquesta pàtina desenvolupada sobre la façana de la catedral de Tarragona. Observeu les estructures negres botroides a la pàtina i els filets negres (hifes) que envolten alguns dels cristalls de la matriu de la roca.




Revista de la Societat Catalana de Química (2002)
Freqüència: 68

Hom disposa l’àcid entre els elèctrodes amarant una matriu porosa de carbur de silici i PTFE que reté l’àcid i dóna consistència al conjunt.




Revista de la Societat Catalana de Química (2002)
Freqüència: 68

Les tensions superficials fan que la mida dels porus de la matriu hagi d’ésser més petita que la dels elèctrodes.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915)
Freqüència: 65

Molt nombrosos i evidents en els epiteliomes cutanis, manquen freqüentment en els mucosos i no existeixen en els de la matriu, bufeta i conjuntiva.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915)
Freqüència: 65

I si això passa amb assumptes verament fonamentals, què no ha de succeir en tractar-se de l'apreciació d'algun dels fenòmens secundaris, satèl·lits dels altres de jerarquia superior que en la matriu i ovari es desenrotllen?




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917)
Freqüència: 65

Hi ha dos fets clínics que ens poden conduir a la veritat: quan el fetus mor dins del úter s'ha observat que l'alçària de la matriu minva.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

En la matriu de l'aparell genital que contenia el quist, s'hi trobaren i recollírem, pel procediment descrit en l'apartat IV, tretze embrions de diferents mides, més grossos com més cap a la regió vaginal eren.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Fig. 2. —Tall transversal, esquemàtic de la matriu de la conilla amb un ou (blàstula) de set dies, per fer veure I'excentricitat de l'implantació d'aquest i la reducció de vil·lositats en el fragment de paret uterina més pròxim a l'ou.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Es també remarcable la regularitat de la distribució dels ous en la matriu; regularitat que no creiem deguda a una força mecànica, sinó a l'acció d'alguna substància segregada per l'ou, tal com ho expliquem en la rata, on ocorre el mateix fenomen (1).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Es això una observació, que ens sembla tenir un cert valor i interès científic, referent a la implantació de l'ou on la matriu.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Aquesta s'acostuma a dividir (Bonnet) en cèntrica, excèntrica i instersticial, segons que l'ou persisteixi en la cavitat principal (centre) de la matriu, que caigui en algun dels sins formats per les vil·lositats de la mucosa, o que, al través d'alguna obertura de l'epiteli, produïda pel mateix ou, aquest s'introdueixi en el teixit conjuntiu.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Quan els embrions són joves, com el de conill de 10 dies, en obrir la matriu per cercar-los hi ha perill de fer-los malbé abans de trobar-los, ja que són molt petits i de color molt semblant al de la superfície de la mucosa; i les rugositats d'aquesta, prominents i irregulars, poden també semblar embrions.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Més encara: sembla que la mateixa força mecànica del líquid, en barrejar-se amb el suc de la matriu, obliga l'embrió a aïllar-se; pot ésser també que en obrir la matriu siguin els embrions encara vius, i s'aïllin de la paret i formin relleu per les contraccions motivades pel fixador, metzina enèrgica; en fi, al moment es veu sortir el cos embrionari i l'observador es pot orientar amb tota facilitat, sobre la forma i situació, per separar-lo després.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922)
Freqüència: 65

Els segments de la matriu que contenen embrions estan molt dilatats.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 2

Així i tot, es mantingué l’esquema matriu de Buffon i bona part del que publicà originàriament.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 2

Donat el sistema d’equacions lineals: S’estableix la matriu ampliada del sistema (en files): Aquesta matriu es transforma utilitzant operacions elementals amb les files de la matriu, de tal manera que siguin zeros tots els números situats per sota de la diagonal principal de la matriu dels coeficients: La matriu transformada es correspon a un sistema escalonat d’equacions equivalent al sistema inicial: A partir del qual es determinen, successivament, les arrels del sistema d’equacions.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons